CONGRES DEL PSC : DISCURS CONTUNDENT, REVINDICATIU I TRAVAT i ...malgrat tot, TRANQUIL i CÀLID DE JOSE MONTILLA

Ha estat un plaer anar a l’11è Congres del PSC. Per allò que arrossega un Congrés : debat, reflexió, transacció, posició del discurs,treball en grup,full de ruta de cara el futur del PSC, escoltar i parlar , veure vells i bells amics i amigues. Però si hagués de dir que ha estat el millor del Congrés, sense cap mena de dubte : la cloenda de José Montilla.
En molt!!!. Per la manera, pel to , per la contundència , per l’actitud vital que desprenia, per les paraules clares i segures.

Per tant doble plaer : l’anar el Congrés i escoltar , en aquesta situació històrica, en aquest context, les paraules de Montilla. Descobrir , asseguda a la meva cadira, - en algun moment sorpresa i expectant - com desgranava les idees . Com apuntava tot allò que li preocupa de manera clara i nítida . I més, com ensenyava el seu full de ruta.

Que un president digui que està disposat a escoltar lliçons de català es reconfortant. (Quan Felip Puig ,crida i crida, sobre la competència lingüística del president hi ha dues consideracions a fer : la de l’esforç per a millorar l’ús de la llengua cada dia tots i totes ( escoltar lliçons) i fer saber que és absolutament contraproduent tenir aquesta actitud perquè milers i milers de persones fan el pas d’aprendre la llengua, practicar, llançar-se a fer-ne ús.... i es senten molt i molt qüestionats amb actituds com les de Felip Puig . Entre arrogants, desgastadores de la moral i professor mega-riguros amb el català. També t’agafa una espècie de dèria en fer llarga llista de politics/ques de tots colors que fan castellanismes i altres barbaritats lingüístiques . Però no cal . Millor estar obert a apendre!!!!)

Que Montilla li digui a Zapatero que la seva prioritat és Catalunya és clar i contundent . Que li digui amb claredat que som federalistes però que reivindiquem el nostre paper és un bon guió. Que de forma múrria li recordi les seves paraules al Parlament :Habrás leído, o te habrán contado... que he dicho... que, a veces, te he dado problemas... y seguiré haciéndolo, si llega el caso... és avançar-se. I que li recordi el refrany castellà : quien te quiere te ara sufrir. Per acabar manifestant que malgrat tot , estimen més Catalunya i ens interessa el benestar dels ciutadans i les ciutadanes, la nostra llengua i cultura , l’Estatut..i que per això ho defensarem amb totes les nostres forces….és una tria ben clara.

Un discurs històric!!!!