Participo a Sant Pere de Ribes en un cinefòrum , que organitza l’Agrupació del PSC sobre la pel·lícula TE DOY MIS OJOS d’Iciar Bollain, amb Laia Marull, Luis Tosar, Candela Peña, Rosa María Sardà y Kity Manver. Un acte senzill i proper amb l'Alcalde i els Regidors/es de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. http://www.santperederibes.org/. La Vinyet, l'Abigail, el Manolo, el Josep Anton .
En un primer moment , els membres de la taula i jo mateixa, fem arribar als assistents les nostres consideracions sobre la violència masclista . M’impacta de forma especial les consideracions que fa la metgessa que ens acompanya . Metgessa d’un CAP que relata de forma crua alguns casos que ha viscut en la seva “vida professional “.
Arribem a la conclusió que cal que es consideri la violència problema que afecta a tots i totes. No només, a les parelles . La implicació de la metgessa en algunes situacions posa en evidència que massa sovint els professionals no saben com actuar. Ella ens exposa la seva voluntat ferma , la seva actitud professional de treballar amb les dones (algunes joves) que van a la seva consulta . Ajudar-les a fer el pas de denunciar . Acompanyar-les en les decisions que han de prendre .Considerem , també , que caldria una major implicació de tots/totes a l’hora de “denunciar” situacions que se’ns presentin . La clau es , doncs , la xarxa . Treballar en xarxa : de les administracions , dels professionals, de la ciutadania ...
A fora plovia . Una colla de persones mirem TE DOY MIS OJOS. El relat d’una dona jove i independent, autònoma, intel·ligent, amb projectes de futur , apassionada per l’art , vital ...........que és humiliada, anul·lada , menystinguda. Una dona amb l’autoestima feta mal bé. Impactada psicològicament. Trista per dins.
TE DOY MIS OJOS és una oportunitat a la reflexió - Com pot ser que dues persones que s'estimen arriben a la violència ? . Com pot ser que en l'Estat del Benestar algu pugui considerar que està legitimat a exercir violencia sobre una persona ?. Com pot ser que , després d'haver estat agredida i maltractada es doni una segona oportunitat a la relació? . Com pot ser que els homes, al segle XXI , siguin tant i tant masclistes i expressin que la seva dona´s'ha de posar a la seva disposició despres de la seva jornada laboral ?. Perquè massa sovint les mares , la família .... no volen veure les situacions de violència màsclista ?........-
Una pel.licula que ens expressa una crua realitat per algunes dones del nostre país i que cal combatre amb contundència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada