Aquest cap de setmana he pogut revisar tranquil•lament el catàleg que acompanyava l'exposició CAMILLE CLAUDEL. 1864-1943 , que la Fundación Mafre va organitzar a Madrid.
Recordo com que fos ara la meva primera aproximació a l'escultora. Un viatge a Paris quan estudiava i devia tenir la sensació que al món de l'art i la creativitat no hi havia dones . Crec que aquesta mateixa sensació , o conclusió , la compartia d'altres estudiants de les facultats d'art del país . Si no recordo malament , Angeles Caso, a la investigació "Las olvidadas". Una historia de mujeres creadoras", també comenta el mateix . En el seu cas, per a col.laborar a trencar amb aquest silenci i difondre el talent de les creadores va escriure aquest llibre, que us recomano.
Però us vull parlar de Camille Claudel . "L'art no té sexe", ho deia De Vits l'any 1905 . Cercant el reconeixement i amb l'objectiu de recolzar a les dones artistes, va voler fer un llistat de les escultores de París. El llistat va arribar a tenir 231 dones que volíen crear i exposar . En aquesta listat també hi havia Camille Claudel . Només ella té una escultura ( despres d'anades i vingudes) a les sales del Musée d'Orsay : l'age mur , escultura que va comprar el govern francés , tard , l'any 1982.
Vaig descobrir l'alumne de Rodin , doncs, a París. Recordo que va sacsejar-me. La seva obra . I la seva vida. En aquell moment vaig decidir que aquesta genial escultora havia estat injustament tractada. Oblidada i allunyada del món i de la seva capacitat creativa . Va semblar-me injusta i cruel l'actitud del seu germà (cristià, famós escriptor.... ) que la va deixar tancada anys i anys en un manicomi. Cruel l'actitud de Rodin . L'home que la va estimar però no va deixar mai a la seva altre amant. Ell la va coneixer jove i vital i li va suggerir que treballessin junts. Ambdos va fer un camí amb l'art , però ella ho va tenir més dificil. Fins i tot, no la valoraven i es deia que copiava al seu mestre . Cruel el món en que vivia que no va compendre la seva capacitat creativa , la seva voluntat d'independència.
Camille Claudel ha fascinat a molts . Especialment als francesos . Que han recordat aquesta vida trista i anul.lada . Escrivia des del psiquiàtric ;">"...No puedo soportar los gritos de esas criaturas, me duelen en el alma. Dios mio! !Como me gustaria estar en Vilanueve! No he hecho todo lo que he hecho para terminar mi vida engrosando el número de recluidos en un sanatorio, merecia algo mas ..."span>
Però cada nova publicació, cada nova exposició és una manera de resituar aquesta escultora. De fer-li reconeixement més enllà de la seva biografia. De posar-la en el su lloc . El lloc que mereix en la història de l'art.Mirar Camille Claudel , és doncs, fruir amb la força de les seves escultures. Fruir amb l'esforç que com a artista va fer per a expressar amor, sexualitat, sensualitat, solitud.
2 comentaris:
Hola Mila,
El llistat de blocs de la Penedesfera ja té més de 100 blocs agregats i ha arribat el moment que passi de ser només una llista per a convertir-se en una veritable comunitat. El proper dissabte 16 de febrer farem a Gelida la reunió constituent de la xarxa de blocaires del Penedès. Et convidem a venir i participar-hi. Tens més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2008/02/07/reunio-de-la-penedesfera.
T'agrairíem que difonguessis la notícia el màxim possible a fi que blocaires que potser no són encara al llistat poguessin conèixer i sumar-se al projecte.
Salut!
Camille Claudel, una dona fascinant i turmentada
(1864 – 1943)
A l’ombra dels grans arbres(1)
El proper 15 d’abril s’inaugura al museu Rodin, a Paris, l’exposició sobre la obra de Camille Claudel 1864 – 1943. La recuperació d’aquesta escultora francesa és un acte de recuperar la obra d’una de les escultores poc valorades durant el segle XX. Figura mítica a l’historia de l’art, ha passat més coneguda com a amant del gran escultor francès Auguste Rodin que com a gran escultora que va ser en el seu temps. Dona intel•ligent i culta, va ser considerada per Rodin, per la seva creativitat expressiva en les seves escultures, com una dona que calia ajudar encara que el seu tràgic final amorós amb Rodin la portaran a un abandó artístic no volgut.
Camille Claudel és internada al 1913 amb 49 anys i mort al 1943 amb 79 anys, i la seva obra, presentada al 1951 a París, en el Museu Rodin per iniciativa del seu germà Paul Claudel no te cap ressò. Trenta anys després Anne Delbée novel•là la seva vida en una obra i a partir d’aquest fet és popularment coneguda a França.
Camille Claudel neix el 8 de desembre de 1864, el seu pare confia la formació dels seus fills a M. Colin, un precepte que els hi donarà una sòlida educació clàssica. Als dotze anys, els seus familiars ja destaquen les dots escultòriques de Camille. Una de les primeres seves primeres obres la titula David et Goliath va ser mostrada a Paul Dubois, Director de l’Escola Nacional de Belles Arts. Aquest una vegada va observar la obra va exclamar “ senyoreta, ha pres vostè classes amb el senyor Rodin”. Aquesta frase sembla premonitòria del devenir de Camille Claudel. El 1881, amb l’ajut del seu pare, que compren a la filla en la necessitat de traslladar-se a París, per formar-se, traslladarà a tota la seva família a la capital francesa. Camille entra a la Acadèmia Colarossi on s’ha creat un taller reservat per a dones estudiants. Fins aquelles dates no es permetia a les dones estudiar a l’Escola de Belles Arts.
Al 1883 Auguste Rodin entra a donar classes a l’acadèmia i coneix a l’estudiant Camille Claudel que tenia aleshores 19 anys. Li coneix les seves primeres escultures -La vieille Helène- una obra d’una avia amb el front arrugat, de pòmuls accentuats, amb una mirada fixada al davant, i amb uns ulls dolços.
Rodin reconeix al talent de l’estudiant i al 1885 entra com a ajudant al seu taller. Són anys de col•laboració entre tot l’equip que treballen al taller, encara que Rodin es fa seva la formació de Camille fins arribar a dir “ A partir d’avui, 12 d’octubre de 1886, en endavant no tindré cap més alumna que la senyoreta Camille Claudel i la protegiré amb tots els meus medis mitjançant els meus amics influents que seran els seus amics. Ja no acceptaré més alumnes perquè no sorgeixin talents rivals, encara que no crec que es trobi amb facilitat artistes tan naturalment dotades.
Rodin va sentencià l’amor profund cap a Camille i van partir una temporada a Itàlia amb la pretensió que en pocs temps es casarien. Les coses no podien anar com ella es pensava, dons Rodin mantindria una relació amb Rose Beuret de la qual tenia un fill. Aquest fet va marcar per sempre més el futur de Camille Claudel.
Durant aquest temps la obra de Camille va agafant forma, seguint les instruccions de Rodin, encara que amb una relació cada vegada més difícil. La escultura –Étude de nu- que representa una dona jove arreplegada en si mateixa, fa dir a M. Morhardt, “els braços, l’espatlla, el ventre són d’una lleugeresa en la que palpita la vida”. Una altre obra d’ella –Jeune fille à la gerbe- és comparada amb la obra de Rodin –Galatée- on s’observa la influència rodiniana. El 1886, Camille Claudel treballa a una de les escultures més valorades, -Sakountala- que li val la menció d’honor en el Saló de 1888. Aquesta obra la va iniciar en el seu nou taller que el seu pare i Rodin la varen ajudar a llogar, ja fora del taller de Rodin. Altres escultures conegudes van formant la obra d’aquesta escultora cada vegada més coneguda –La petite chatelaine, Le psaume, Les valseurs, Clotho, Les causeuses, La vague, Portrait de Louise Claudel, Giganti, Jeune romain, La petit châtelaine.
En aquest temps la separació entre Camille i Rodin ja és total, les ferides sentimentals la porten a executar la seva escultura més valuosa –L’âge mûr- on el seu germà Paul Claudel dirà “ la seva germana, implorant, humiliada, de genolls, així es com ella s’ha representat... Tot ha acabat, per sempre, així ho ha deixat a la nostra mirada”. Altres obres aniran sorgint de la ment de Camille, -Persée et la gorgone, Niobide blessée, La Fortune, L’aurore, La joueuse de flûte, Jeune fille à la gerbe, La profonde pensée, Buste de Paul Claudel à 37 ans- fins arribar a l’any 1909.
Comença el període d’un cert aïllament personal, de dificultats econòmiques que portaran a Camille a un abandó personal. El seu germà Paul Claudel davant la situació en que es trobava la seva germana escriu al abat Daniel Fontaine: En quant a la meva germana, segurament no tindré més remei que anar a Paris per internar-la en un sanatori. El 10 de març de 1913 Camille Claudel és internada, primer a Ville-Evrard prop de Paris i després al manicomi de Montdevergues, a Montfavet, prop d’Avignó. Ingresa el 7 de setembre de 1914.
En aquest lloc passarà 30 anys de la seva vida negant-se a dibuixar i a modelar, esperant un retorn a Villeneuve-sur-Fère, aquell lloc on ella si trobava d’alló més be. Paul Claudel dividit entre la compassió que l’inspirava la seva germana per la seva obra, pensava que al darrera d’una vida extremadament dolorosa, ha portat a la seva germana en un fracàs complet... i que tots aquests meravellosos dons que li va portar la naturalesa no han servit més que per causar la seva desgracia.
Anne Delbée va dedicar a la seva novel•la Une femme l’any 1982 i va escriure “Camille Claudel un desastre de fi de segle”.
Francesc Carceller
Arenys de Mar, abril de 2008.
(1) Expressió presa de Constantin Brancusi, de qui es diu que va declarar, negant-se a entrar en el taller de Rodin: “ A l’ombra dels grans arbres no hi creix res”.
El director de cinema Bruno Nuytten va fer el film CAMILLE CLAUDEL amb Isabelle Adjani com a Camille Claudel i Gerard Depardieu com a Auguste Rodin el 1989.
Soc un estudiant de francés hi he descobert per atzar de la meva professora l'història de Camille Claudel i m'ha fascinat.
Publica un comentari a l'entrada