11 de novembre, 2007

PRESSUPOSTOS .... ALGARRAF ( lectures i calidoscopis)

La setmana passada el conseller Castells va presentar els pressupostos per al 2008. Uns pressupostos que assoliran un total de 34.749,7 milions d’euros, un 7’9% més que el 2007. Deia Castells que són comptes marcats “per l’ambició i , a la vegada , per la responsabilitat i el rigor” . També manifestava els dos eixos bàsics dels pressupostos : cohesió social i competivitat. I ressenyava l’augment d’inversió per ciutadà que ha passat de 619 a 715 € a l’any. Una xifra prou significativa per tota la ciutadania.

Amb la presentació dels pressupostos , s’obre la lectura dels mateixos . Una lectura que sovint , des de l’oposició és feta des de la derrota , potser la demagògia i, fins i tot , amb unes ulleres que volgudament distorsionen .

Crec que hem de recordar que un pressupost és la transformació numèrica de la política . D’allò que hom considera que s’ha de marcar l’accent . Un pressupost té una colla de peces que , al final , han d’encaixar : priorització, equilibri territorial, retorn de les aportacions de la ciutadania, visió general del país i planificació.

Es bo recordar que el pressupost te sempre dues parts: l’ordinari ( aquell que fa funcionar els serveis ) i les inversions (les aportacions de caràcter únic que ajuden a equilibrar internament i externa el territori). L’oposició fa tradicionalment l’exercici esbiaixat de només comparar i /o comptar les aportacions d’inversió sense tenir en compte i , més aviat oblidar, que l’ordinari marca ritmes importants per abordar temes estructurals de les nostres ciutats i que són cabdals per la nostra qualitat de vida i la nostra competència . No se’ns pot oblidar valorar l’augment de mestres, de mossos d’esquadra, l’impacta de la llei de la dependència i la millora en serveis socials, el Pla d’Impuls de la llengua estrangera ....Totes aquestes són aportacions claus pel nostre territori i posen de relleu que uns dels accents d’aquests pressupostos són les politiques socials . Aquests pressupostos , com ha d’esser , tenen esperit i no només pedra , per usar un llenguatge tradicional.

En relació a les inversions previstes pel Garraf aplaudim que s’hi contemplin en l’àmbit de la salut – els CAPS d’Olivella i Cubelles - , en l’àmbit de l’educació – Els CEIP Mediterrània i les Parellades de Sant Pere de Ribes i , les actuacions al Ceip l’Arjau de Vilanova i la Geltrú -. També que l’Institut Català del sòl avanci i contempli en promocions d’habitatge a Vilanova i la Geltrú . No obstant , cal recordar que el govern té d’altres formes de gestió que impliquin , també , actuacions al Garraf . Vull fer referència al CAP de Baix a Mar de Vilanova i la Geltrú que es trava per mitjà d’un conveni amb la Conselleria, o els Centres d’Atenció Primària de Sant Pere de Ribes que tenen previsions genèriques a la Regió Sanitària per avançar en els projectes. O les millores de l’IES JR Bonapres que està inclòs en els acords de l’ICF. O el tema de l’hospital . Que no figuri explícitament no vol dir que no es faci ,vol dir que després del procés de negociació política hi ha la realització del projecte

Per altra banda, no podem deixar de llegir altres actuacions que malgrat no figurin en els pressupostos ( territorialitzats ) són ben reals i contundents. Algunes perquè es prolonguen en el temps. És el cas de la llei de Barris a Vilanova i la Geltrú. També , el cas de l’adjudicació de la carretera C-15 aquest any vinent, que amb un cost de més de 300 milions d’€ , significaria que si només agaféssim una cinquena part del pressupost global del cost i el situéssim enguany automàticament la inversió suposaria prop de 60 m/€ més per comptar.

D’altres actuacions , essent noves s’emmarquen en la gestió de politiques publiques que seran , sense cap mena de dubte , significatives : l’ Eixample Nord i la recent constitució del consorci per la seva gestió que preveu fer-hi habitatge protegit i la redacció del Pla Urbanístic del Garraf - eina extraordinària per la planificació que han sol.licitat tots els alcaldes i alcaldessa del Garraf- .

Des de la voluntat d’esbiaixar es poden dir les coses que es vulguin. El paper ho aguanta tot. Fer demagògia amb les xifres , les que hi ha directament i les hi ha indirectament, és molt fàcil . Distorsionar la lectura global del pressupost i esbiaixar les anàlisi cap a on convingui, en aquest desacreditar les xifres del govern, és una opció. El que compta és el final. Quan s’acabi la legislatura en podem parlar . Ara per ara hi ha una xifra que marca que el percentatge d’inversió 2003/2008 ha estat d’un 35% .

Per tant , permeteu-me que aporti la meva mirada . Que aporti aquesta lectura diferent . D’un altra color . Penso que els pressupostos d’engany afronten els problemes reals i donen resposta a les preocupacions més importants de la ciutadania : seguretat, habitatge i serveis socials en el sentit ampli i serveis de dependències. En aquests casos , bé sigui per noves aportacions o per continuïtat o per sistemes de gestió no territorialitzables , el nostre territori seguirà millorant com ho ha fet cada anys d’ençà del govern de progrés.