MONTSERRAT COMAS d'ARGEMIR COMPAREIX A LA COMISSIÓ PELS DRETS DE LES DONES

Aquests dies he pogut participar en algunes reflexions i consideracions sobre la futura Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista que és a punt d’entrar al Parlament de Catalunya. Ho he fet en el marc de la Comissió pels drets de les dones del Parlament i recollint les consideracions , per mitjà d’una compareixença , de Montserrat Comas d’Argemir , magistrada i vocal del Consell General del Poder Judicial i Presidenta de l’Observatori de la Violència Domèstica i de Gènere. Ho fèiem coincidint , llastimosament, amb les darreres morts de dones en mans de les seves parelles o ex-parelles.

Repassàvem en aquesta compareixença com queda plantejada la futura llei i evidenciàvem que la violència es contradictòria amb els guanys aconseguits en el nostre estat del benestar . Dèiem que el nostre país pot celebrar 30 anys de democràcia i posar de relleu els guanys aconseguits en serveis , en equipaments , en qualitat de vida i en cohesió social . No obstant , no hem trencat amb aquest model esfereïdor que fa que alguns homes usin la violència com a instrument de poder i control.

Reafirmàvem , doncs, tots els grups amb representació al parlament la nostra voluntat de lluitar per l’eradicació de la violència de gènere i tramitar la llei catalana per a sumar-se a la que es va aprovar al Parlament Espanyol .

Una llei que, segons el nostre entendre , té com a qüestions d’interès l’abordatge de forma integral totes les formes d’exercir aquesta violència . Així com també el reconeixement de tots els àmbits en què es pot produir . O sigui , mes enllà de la violència que es dona en l’àmbit domèstic , també s’hi contempla l’assetjament sexual o laboral i altres agressions que pateixen les dones . En aquest aspecte la llei fa una mirada més amplia de la violència que la llei estatal.

Un altre dels aspectes a remarcar és la importància que es dona a la prevenció , a les mesures de sensibilització, i detecció precoç com a principis fonamentals en l’eradicació d’aquesta greu problemàtica social.

Es bo que així sigui . Es bo que a la llei es parli d’aspectes preventius i de sensibilització en l’àmbit educatiu i en l’àmbit dels mitjans de comunicació i la publicitat . Perquè no hi ha cap dubte que estem parlant d’un canvi en la mentalitat dels adults , però també que ha de posar-se èmfasi en la sensibilització i prevenció i en les relacions que es produeixen entre joves i adolescents i en els mes petits . En aquest sentit cal que l’escola reforci el seu paper de transmissora dels valors de la igualtat i la llibertat . Els valors del diàleg , del respecte i la mediació. I que els mitjans de comunicació – en un món on la imatge i els referents interpretatius venen per la premsa , la radio i la televisió – aportin una visió de violència lluny del morbo . I una visió de les relacions entre els homes i les dones basades en la igualtat.

I en tercer lloc , la regulació de la Xarxa d’atenció a les dones en situacions de violència masclista, tot definint cada servei, les funcions a desenvolupar, quina administració en té la competència i quines han de ser les beneficiàries, en funció de l’especificitat de la violència a la qual estan sotmeses.

En aquest sentit , es vol recordar la necessitat del reconeixement de la feina feta des dels ajuntaments del país i des de les entitats i col·lectius feministes . Les administracions locals i les feministes han estat treballant més enllà de la seves competències i obligacions amb voluntat ferma i decidida d’acabar amb aquesta xacra social .

Recolzem tots i totes , doncs , aquesta voluntat transformadora per a fer un país sense violència i esperem que ben aviat tinguem un nou instrument , la Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, al servei d’aquesta causa.



Mila Arcarons i Oferil.
PSC