GOVERN A BON RITME

Hi ha una norma política no escrita però practicada des de temps immemorials que fa que l’oposició concedeixi sempre cent dies de gràcia als nous governs. La pràctica porta que en aquest període es facin els nomenaments i s’estructuri el nou govern per avançar a bon ritme. Aquí, al nostre país, semblava deien alguns, que la cosa no aniria així. Després del resultat de les darreres eleccions, després de la constitució del govern d’Entesa, alguns partits de l’oposició deien que no hi hauria temps de gràcia, segurament per marcar l’agenda política.

Lluny d’aquesta realitat, en aquest final d’any ha quedat clar que el temps polític el marca el govern. Encara no feia un mes que funcionava, encara queden per bastir les definitives estructures però ja s’ha agafat un ritme de treball prou important. No feia ni un mes i tres projectes de llei de primer ordre s’havien enviat ja al Parlament.

Certament són projectes heretats de l’anterior govern, però no deixa de ser important aquesta tramitació perquè més enllà de significar el reconeixement a la feina feta són projectes de clara significació de progrés.

Per una banda, la Llei de Serveis Socials. Montilla va prometre que seria la primera llei que enviaria al Parlament , i ha complert. No és una llei menor. Consolida el quart pilar de l’Estat del Benestar a Catalunya . Cerca la universalització d’aquests serveis més enllà de les condicions socials i econòmiques de la ciutadania, amb la justa i necessària discriminació en funció d’aspectes econòmics i d’ingressos. No obstant , deixa clara la funció de serveis de l’administració pública per a garantir la igualtat i les millores socials.

Per altra banda la Llei de l’habitatge, que aspira a resoldre problemes estructurals del mercat immobiliari, que fins ara no s’havien abordat. La llei conté elements novedosos i per damunt de tot reconeix el dret a l‘habitatge com un dret fonamental. En relació en aquesta Llei, hem sentit per part de la dreta més reaccionaria alguns qualificatius que semblaven ja enterrats i caducats. La llei contempla mesures excepcionals però també en casos, manifestament excepcionals. Però el que es més important,és que la seva aplicació ajudarà a refredar el mercat, conté mesures contra el mobbing immobiliari, ajudarà a fer més accessible l’habitatge no només amb normes sobre el que ja existeix sinó també, amb un compromís clar i èxplicit de construcció de noves promocions d’habitatge protegit.

La tercera, que volem ressenyar , la Llei de creació del Consell de la Cultura i de les Arts a Catalunya, és també una llei bàsica per al desenvolupament dels processos culturals del país. I recordem, una vegada més , que la cultura és avui un dels elements estratègics cabdals per a la cohesió de la nostra societat. En temps de fortes migracions, de fusions diverses , d’una enriquidora diferència, el fet cultural esdevé clau per mantenir els criteris de cohesió i de paisatge comú, basats en els principis democràtics de la nostra societat i en la capacitat creadora dels agents culturals.

Aquests tres recordatoris, crec, deixen en evidència que portem un bon ritme i fa pensar que aquesta serà una legislatura fruitosa en desplegament legislatiu. Però allò rellevant és que el desplegament legislatiu anirà adreçat clarament a fer possible el catalanisme social - aquella concepció d’un país al servei de la seva ciutadania .

En aquest sentit, voldria recordar les paraules del President Montilla en la darrera sessió del Parlament de l’any 2006, quan deia que en les setmanes vinents convocaria als partits polítics per definir i parlar dels grans temes de país: la immigració, les infraestructures, i sobretot, del desplegament de l’Estatut . De nou aquesta actitud és una mostra clara dels signes d’identitat del govern d’Entesa: rigor, treball, serenor, esforç . Sumem-li la “mà estesa” a l’oposició ja que hi ha qüestions al país que necessiten la seva veu i del màxim de consens. I com deia el president “atenent a les reals necessitats del país”.

Ara serà el moment, de dos ritmes de treball. Per una banda, el de legislar. Per l’altra, el de veure com es treu el màxim rendiment del text estatutari i de demostrar que l’ambició de país que té el Govern de l’Entesa s’adiu amb els interessos de la majoria de la ciutadania de Catalunya. Mirar a les persones, detectar les necessitats, actuar amb fets i càlidament, ha estat un dels compromisos més reiterats de Montilla i del Govern d’Entesa. En poques setmanes el Parlament ja ha tastat el que segurament serà el ritme d’aquest període legislatiu. Desplegar l’estatut, en funció dels interessos de les persones i del país serà també, sens dubte un dels gran reptes que tenim. Amb aquest govern, crec, serà possible fer-ho sense escarafalls, sense massa gesticulacions, però fent gestió i amb l’efectivitat que fins ara ha demostrat. A un bon ritme.

MILA ARCARONS I OFERIL
DIPUTADA. PSC