S’ha acabat la campanya. Moments de reflexió. Avui tinc la sensació que se més el que no m’ha agradat de la campanya i del que plantegen els partits. Si hagués de triar un dels eslògans d’aquests dies triaria el dels sindicats: QUE NO ENS PRENGUIN EL FUTUR .
És molt important que passarà diumenge. Però també, i molt, que passarà dilluns. Que passarà després de la paraula dels partits, de la campanya, de les seves propostes. Del silenci d’aquests dies. Del silenci d’homes i dones que potser es trencarà diumenge a les urnes.
Aquests dies he reafirmat el que no m’agrada d’aquest país i de les seves polítiques. Hi he recordat les paraules de Daniel Innerarity quan escrivia “Hemos convertido el futuro en el basurero del presente”.
No vull que em robin el futur. Ni el meu, ni el de les meves filles. El futur dels ciutadans i les ciutadanes del país. El futur de la bona gent.
No m’agrada la invasió subtil del missatge neoliberal que consolida que les retallades són inevitables. I que això s’associï a que la dreta ens ha guanyat la batalla de les idees. Ni l´ús de la paraula austeritat com l’utilitza la dreta.
No m’agrada tenir la sensació d'una invasio de personatge salvapàtries .......però que al costat d’això – del salvament – s’hi afegeixi l’incertesa del projecte i el model social que l'acopmpanya (de CiU). O l’afirmació rotunda, que també es dóna, en relació a la certesa que la independència ho solvatarà tot . Una proposta d’una terra promesa que no em diuen com serà!!!
No m’agrada que alcem més la veu per la bandera que per les persones i la gent. NO m’agrada que aquests dies hàgim parlat poc de dificultats socials, de cultura, de pobresa, de crisi , de necessitats, de les dones....de justícia social. D’igualtat. D’igualtat d’oportunitats....
No m’ha agradat la frivolitat. Ni el populisme. Que les xifres siguin enganyoses i errònies. I que el mig de la campanya hi hagi sospites sobre diners a l’estranger..... No m'agrada que en els projectes els hi falti ànima i experiència. Experiència del que passa a peu de carrer, a les places i pobles, a les escoles, a les empreses..........Que no se'ns parli del que ens passa a tots nosaltres. DEls nostres somnis i del nostre futur. Que se'm digui que un altre món es possible...... però que no es concreti com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada