S'acaben les festes de Nadal i Reis. Demà iniciem un nou cicle laboral. Deixem enrere un any 2011 decebedor i dur. I esperençats obrim l'agenda del 2012Els dies de compartir repòs queden enrere. Els amics , els familiars, les filles....
He recollit un f ragment de NADAL , de “ La neu i altres complements circumstancials” de Xuan Bello, per a despedir aquests dies.
El misteri del Nadal , per al creient i per al no creient, té un encant que fa olor de llana, de llar de foc encesa d’humil família pagesa que, aquesta nit, segueix celebrant el miracle d’estar junts i continuar vivint. El Nadal no me’l puc imaginar d’altra manera. A pesar dels pare Noel, dels grans magatzems, de la musica que Gabino de Lorenzo s’entesta en posar-nos no sé amb quin objectiu, el Nadal , per mi és el somni sota els llençols blancs i freds, gèlids, com si la nit i la lluna se’ns fiquessin al llit per recordar-nos que sí, que som humils i que no hi ha riquesa més gran que un raconet a la vora del foc .
...... Però el temps passa, ha passat en va i s’ha emportat a gent que estimàvem, que necessitàvem, que ens definia. I ens queda, entravessada a la gola, colpint-nos en l’oblit, una cega certesa: reneix el Nadal perquè sapiguem que nosaltres no tornem a néixer. Reneix l’Infant Jesús recordant-nos la nostra condició moridora. Ja ho deia un obscur poeta medieval :
" Els camins de Nadal
Duen a Jerusalem,
Ai, déu meu, no se si hi arribaré"
El misteri del Nadal , per al creient i per al no creient, té un encant que fa olor de llana, de llar de foc encesa d’humil família pagesa que, aquesta nit, segueix celebrant el miracle d’estar junts i continuar vivint. El Nadal no me’l puc imaginar d’altra manera. A pesar dels pare Noel, dels grans magatzems, de la musica que Gabino de Lorenzo s’entesta en posar-nos no sé amb quin objectiu, el Nadal , per mi és el somni sota els llençols blancs i freds, gèlids, com si la nit i la lluna se’ns fiquessin al llit per recordar-nos que sí, que som humils i que no hi ha riquesa més gran que un raconet a la vora del foc .
...... Però el temps passa, ha passat en va i s’ha emportat a gent que estimàvem, que necessitàvem, que ens definia. I ens queda, entravessada a la gola, colpint-nos en l’oblit, una cega certesa: reneix el Nadal perquè sapiguem que nosaltres no tornem a néixer. Reneix l’Infant Jesús recordant-nos la nostra condició moridora. Ja ho deia un obscur poeta medieval :
" Els camins de Nadal
Duen a Jerusalem,
Ai, déu meu, no se si hi arribaré"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada