EIX DIAGONAL: present i futur

L’Eix Diagonal ja és una realitat. Aquests dies n’hem parlat i n’hem fet ús. Hem parlat de la seva gestació i hem celebrat que finalment una de les infraestructures de comunicació de Catalunya que lliga muntanya i mar, sense passar per Barcelona, sigui un fet. 67 quilometres que uneixen realitats diferents però que necessariament han de generar un futur millor per a les viles i ciutats del Bages, l’Anoia, l’Alt Penedes i el Garraf.

Hi ha hagut també lectures de la història diferent. Curiosament la història té això. Un pèl de subjectivisme en funció de qui la llegeix i l’explica. La meva de lectura - també personal, sens dubte - parteix de l’experiència que vaig viure dels anys 99 en endavant escoltant els llavors alcaldes de Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. La meva impressió és que cal recordar que la iniciativa i la insistència fou dels governs locals i de les ciutats.

A tall de recordatori val a dir que la Declaració de l’Eix Diagonal presentada a la Fira de Novembre de 1999, manifestava l’esperit i demanda, entre d’altres, de la necessitat d’articular l’Eix Diagonal. Recordava i interpel•lava al govern nacional afirmant que després de dècades de fer front a d’altres prioritats a Catalunya, havia arribat al moment de l’Eix Diagonal. En algun moment del text de la Declaració hom i llegia : “ ....Catalunya necessita, més que mai, disposar d'una xarxa de ciutat forta i plural, que estructuri el territori i porti la innovació i el creixement a tots els punts del país. Per aconseguir-ho, caldrà estimular la creació de noves radialitats, capaces d'unir i crear dinàmiques pròpies entre les ciutat i els territoris, unes relacions directes que siguin, alhora, complement i alternativa al la fortíssima centralitat que exerceixen Barcelona i la seva àrea metropolitana”

Amb la declaració sota el braç, Jordi Valls, Jordi Aymamí, Joan Aguado i Sixte Moral , viatjaven a Barcelona visitant els llavors dirigents del país. Crec que no m’equivoco si afirmo que a l’Arxiu Històric Comarcal del Garraf ( i potser el de les altres comarques , també) deu haver-hi els documents que il•lustren les respostes al respecte. Documents històrics. Resum de reunions. Respostes de cartes .... on resta clar que no era una prioritat per el govern de CiU. Crec que l’expressió utilitzada era aquesta : no és una prioritat.

Goso, doncs, compartir aquesta visió tot i manifestant el reconeixement i la felicitació a tots aquells que hi van creure des del principi i als que hi han treballat després amb coratge. De fet, l’esforç i el mèrit ara és de tots i totes. Sindicats, sector empresarial, estudiosos i investigadors/es, els ajuntaments i els diferents governs .... Com també, es de tots el repte i la responsabilitat que l’Eix Diagonal esdevingui el que es va reivindicar en el seu moment: un eix de comunicació com a instrument x estrènyer les relacions entre aquest territoris a tots els nivells. Relacions de treball, socials , econòmiques, culturals i turístiques . Un instrument per a potenciar ciutats i territoris que ,amb singularitats i identitats pròpies, suma una població de 500.000 persones, que han estat històricament protagonistes i vertebradores del desenvolupament i el creixement econòmic del país.

Ara toca el reconeixement i afinar xque realment suposi un ajut a la recuperació econòmica i noves oportunitats econòmiques i comercials. Goso , en aquest sentit dir-hi la meva de nou i recordar la potencia patrimonial dels territoris que ara s’ han unit amb tanta facilitat de comunicació .

Aquestes comarques i ciutats son espais cultura i oci . Espais amb actius culturals que donen força a l'àmbit territorial de l'Eix Diagonal i que haurien de fer-nos considerar que economia i cultura no són dos mons a part sinó dues realitats amb lligams creixents perquè la segona és capaç de crear riquesa i treball .

Ho han dit els estudis recentment . Ho deia Pere Vicens Rahola , President de la comissió de cultura de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, en el marc del la cultura Congres Internacional Economia y Cultura : la cultura genera el 3% del Producte Interior Brut català .

Fora bo que amb l’Eix Diagonal aprofitéssim, també perquè el patrimoni i la cultura als nostres territoris siguin potenciats, amb més èmfasi, com a actius turístics i econòmics.

( Article publicat al Diari de Vilanova)