BRUIXES de Mercè Foradada

Divendres tots els que estimem a la Mercè erem a Llorens llibres. La presentació de Bruixes ens va convocar a la llibreria de la Rossanna LLuch, que com deia l'autora, és més que una llibreria.

El tandem en la presentació Mercè Foradada i Sixte Moral sempre és excel.lent. El presentador explica i desgrana l'obra de l'autora. I l'autora ens explica què la porta a l'escriptura d'un llibre concret . En paraules d'ella : jo sé el que vull explicar. Jo sé del que vull parlar. A partir d'aquí enfilo i encadeno la història.

En aquest cas, la reflexió, el que vol explicar la Mercè és la força de la dignitat de les persones. La fortalesa de dues dones - una a la Barcelona actual i l'altra a l'Osona/Viladrau dle segle XVII- que no s'arruguen malgrat l'entorn. Que no es deixen tallar les ales per defensar el que creuen. Que trenquen amb la impostura i la mentida en aquesta defensa . Per sentir-se bé amb l'opció presa. La que consideren justa : Sóm nosaltres les que ens tallem les ales. I saps perquè? Perque volar fa mal. És millor, més segur, arrossegar-se per terra, encara que acabem com cucs"

Els dos relats - històries de vida - de la novel.la atrapen. Per la coincidència. Però es bellíssim el que fa referència a la Pilar/Marina que coneix en la seva pròpia vida l'engany. Esdevé la protagonista i descobreix com el franquisme amb la complicitat de l'esglèsia, metges, capellans, la burgesia, funcionaris ...... va crear una trama per a robar als nens a les famílies "marxistes". Una de les pitjors atrocitats del franquisme relatada amb sensibilitat. Sembla que no pugui ser !!! Una història sordida que emociona . La Mercè ens fa fer lectura d'un modus operandi que va suposar que 30.000 nens/es fossin robats "a gentussa sense cultura i plena de ràbia".

Les imatges i les paraules que ens proposa la Merce son fotografies en blanc i negre de l'horror. La Pilar/Marina avança des del convenciment ( les primeres sensacions en relació a la identitat, el viatge cap al passat , remenar-lo , descubrir que ha viscut en un engany, descobrir que li van negar la veritat, trobar el germà desconegut, saber-se robada, enyorar una mare que no en sabia l'existència, recordar una mare plorosa, trista, desfeta en vida, compartir els dubtes i l'horror ... el menypreu per no fer agraïment a la vida "regalada" ...) I finalment encarar-se a l'engany i decidir avançar des de la coherència . Amb llibertat d'esperit : " S'han acabt els dubtes. Prou de tremolar. He patit molt, t'ho asseguro. Et juro que no ha estat gens fàcil arribar fins aqui. Tota le meva vida sensible, el bagul de sentiments i vivènces que arrosego dels meus 50 anys, em lliguen a tu, a vosaltres, però ara se que m'he de desfer. callar, cedir a la tebior dels sentiments antics, a la seguretat d'una quotidianitat confortable, seria una doble traïcio. No sabria mirar-me al mirall, si optes d'alinear-me amb el costat fosc, si adjures de l'esperit lliure que els meus pares i tants altres van defensar.No puc acceptar l'arbitrarietat, l'abús, la crueltat, la força amb la que vau vestir la vostra usurpació, el vostre robatori, aquesta vida bona que m'he ofert a canvi de tanta mentida i la privació d'aquella que em pertenyia de dret......"
----------------------------------------------------------------------------------------
Més blogs /articles que en parlen : Apunts de lectura , Mireia Rosich , Merce Foradada, Sixte Moral , Teresa Costa-Gramunt al Diari de Vilanova; Iglesia y médicos, cómplices de un crimen de lesa humanidad ( a nueva tribuna.es )

TV3 : ElS NENS PERDUTS DEL FRANQUISME de ricard Vinyes i Montse Armengo