EL MEU TEMPS DE PRESÓ, d'Isidre Molas

Presentem a LLorens LLibres "EL MEU TEMPS DE PRESÓ (1962-1963). Trencadís de records", d'Isidre Molas . Una nova activitat del PSC de Vilanova i la Geltrú. Seiem a la taula l'autor, Jaume Bertran - militant històric del PSC- i jo mateixa . Un plaer per mi poder compartir aquesta taula en el sentit que ambdues persones són una mica la nostra història .

"El meu temps de presó (1962-1963) .Trencadís de records" és un relat sobre l’estada la presó d’Isidre Molas fruit que l’any 62 fou detingut a Barcelona i comença el seu periple de pres : una setmana a Via Laietana, un mes a la model, nou mesos a Carabanchel i la resta a Sòria . Molas llavors militant del FOC - molt jove - es detingut en una àmplia operació policíaca que va fer caure la direcció d’aquell moviment polític.

Aquest es el punt de partida . "De matinada" es diu el primer text que trobem en el llibre . S’hi narra la detenció en una matinada fresca i humida el 17 de maig del 1962 . A partir d’aquest fet històric i personal, s’inicia el text amb una alerta. Molas ens diu “ no es proposa pintar cap gran mural de l’epoca ni fer la seva crònica politica o intel·lectual i , encara menys realitzar un relat èpic . No es fer una història de sang i fetge amb detalls o informacions mes o menys morboses ..... pretenc fer un esforç de gimnàstica mental sobre el meu camí ... “.

No obstant això, val dir que al costat de la seva visió personal - d’allò que visqué aquests mesos - hi ha certament d’altres visions . A mi mentre en feia lectura se'm va suggerir com un calidoscopi . Molas titula el llibre de trencadís . Calidoscopi o trencadís , el resultat encaixa fruit que l’autor es capbussa en el record per donar testimoni personal i per relatar una part de la història del país.

El trencadís es prou suggerent fruit que és la suma de diferents relats: relat històric - la llarga llista de persones comentades permet una visió general de pensaments i diologies - , relat psicològic fruit que amb una visió intima descobrim el que envolta aquesta experiència, relat sobre la familia - per mitjà de quatre cartes tendres i plenes d'agraïment -, sobre les seves idees - les que queden reforçades malgrat aquest any traumàtic - , records de presó ....

Un trencadís que encaixa d’una manera excel·lent i brillant . Molas diu que a ell "li ha servit per a dialogar amb ell mateix i amb els seus fantasmes" . Als lectors en serveix per a fer memòria històrica. Recordar que en el passat homes i dones van perdre la seva llibertat - el valor de la llibertat en una presó te molt de pes - i van haver de lluitar per un futur millor . Deixant-hi la pell . En el sentit ampli de la paraula. També ens serveix per a abordar el futur . Per a no resignar-se davant les adversitats i per a continuar trebllant en la defensa dels valors que vinculem al socialisme ...

La meva intervenció a Llorens llibres la podeu trobar clicant aquí.