“ La bona política ha de conjugar formosament convicció, decisió i acció”.
Angel Casteñeira i Josep M. Lozano. Esade
Vaig fer lectura d’aquesta afirmació i vaig creure copçar que els autors parlaven de conviccions en el sentit de prendre decisions i proposar futur d’acord amb allò que es creu , amb el que s’està compromès. Convicció vinculat a ideologia.
Convicció, decisió i acció, d’acord amb uns dels pensaments que aboca Javier Solana en el seu darrer llibre – Revindicación de la política - , “ ....la politica no es mera gestió, no es administració , es molt més que això . En part es fer present el futur, i per això cal tenir una visió de futur “.
Vaig fer lectura d’aquesta afirmació i vaig pensar que, de fet , hi ha d’altres expressions que hem lligat a la politica - a la bona política - . Lideratge, tenacitat , ambició. Compromís.
Tot plegat porta a reflexionar sobre com massa sovint la política es mancada de la suma i l’equilibri d’aquests, necessaris, ingredients . O no en té protagonisme en la seva justa mesura. I també com sovint no es dóna valor a l’explicació de la política. El perquè d’allò que es planteja . Sembla que hàgim passat de donar valor a l’acció, ha donar-ne , encara més , al llenguatge , a les paraules , a l’apel•lació dels sentiments i les emocions. Això ens atrapa més .
Vull fer un elogi a l’equilibri de tots aquests ingredients per a la bona política. Crec que podem afirmar que la suma de convicció, decisió, lideratge , ambició, compromís ....fan que la política es concreti en l’acció. Elogio un equilibri necessari entre acció/gestió – aquesta de paraula sembla que ara no ens plau – i el projecte de futur amb ideologia. Un camí que no es contradictori i que il•lustra quelcom absolutament necessari : treball , feina i concreció d’idees i projectes . De valors . Compromís fet realitat . Compromís amb allò que es va somiar i s’ha esdevingut . Compromís del que s’havia compartit . Perquè aquesta és una altre, la bona politica s’acompanya . Es deixa acompanyar . I hauria d’esser mesurable . Avaluable ...
Tot plegat ho he reflexionat en el sentit de mesurar que han estat 7 anys del govern d’entesa - molta feina, molts fets, accions innovadores, augment de despesa social...- però especialment , també per a preparar el meu mesurador – personal , es clar – sobre el futur que ens proposa CiU . Sobre el que ens està plantejant. En clau, ideològica.
Estem en moments difícils i ens cal politica de la bona. Ens calen seguretats . De present i de futur . Per a nosaltres però també per als nostres fills i filles i necessitem que se’ns expliqui el full de ruta del nou govern. Un full de ruta , donem per sentat harmònic i cohesionat .
I francament , el meu mesurador se’m estronca, quan es reclama austeritat , es pronostica retallades, i no s’explica quines, ni com, ni quan . El meu mesurador s’alarma quan percebo que més enllà de la transició catalana – poc definida, de nou - es planteja la transformació i la reforma que pugui anar en detriment de l’estat del benestar – i la cohesió social i ciutadana – que hem guanyat amb els anys. Se’m fa difícil assumir un full de ruta que pugui plantejar la eliminació de la universalitat de drets socials - drets d’accés a la sanitat , a l’educació, als serveis socials , a les escoles x als més petits .. - .
Se’m fa poc entenedor – i a la vegada alarmant, de nou - que se’ns parli de la despesa de salut – massa alta, diuen – , oblidant que precisament es tractava de “recuperar la història” i apropar-nos als països de la Unió Europea en despesa per habitant. Se’m fa estrany – ideològicament parlant – la presencia emblemàtica que sembla vol donar-se a la família des de CiU en el futur .. En el sentit que, sembla , es vulgui donar relleu i suport únicament a un tipus de família – la tradicional que cada vegada existeix menys - sense cap voluntat de fer politiques publiques de suport a les famílies de forma global . Sense reduccionismes i caràcter excloent . Polítiques públiques de suport a les famílies que ens proposin, i tinguin com a objectiu, la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir a la feina , la corresponsabilització de pares i mares en la vida familiar , els serveis educatius a la primera infància, el falcatge dels serveis i prestacions per la dependència, les propostes de conciliació.....
La ciutadania necessita seguretats, i francament, alguns dels primers passos i declaracions dels consellers i conselleres el que il•lustren és un full de ruta de retallades i propostes que aporten confusió i retrocés.
Angel Casteñeira i Josep M. Lozano. Esade
Vaig fer lectura d’aquesta afirmació i vaig creure copçar que els autors parlaven de conviccions en el sentit de prendre decisions i proposar futur d’acord amb allò que es creu , amb el que s’està compromès. Convicció vinculat a ideologia.
Convicció, decisió i acció, d’acord amb uns dels pensaments que aboca Javier Solana en el seu darrer llibre – Revindicación de la política - , “ ....la politica no es mera gestió, no es administració , es molt més que això . En part es fer present el futur, i per això cal tenir una visió de futur “.
Vaig fer lectura d’aquesta afirmació i vaig pensar que, de fet , hi ha d’altres expressions que hem lligat a la politica - a la bona política - . Lideratge, tenacitat , ambició. Compromís.
Tot plegat porta a reflexionar sobre com massa sovint la política es mancada de la suma i l’equilibri d’aquests, necessaris, ingredients . O no en té protagonisme en la seva justa mesura. I també com sovint no es dóna valor a l’explicació de la política. El perquè d’allò que es planteja . Sembla que hàgim passat de donar valor a l’acció, ha donar-ne , encara més , al llenguatge , a les paraules , a l’apel•lació dels sentiments i les emocions. Això ens atrapa més .
Vull fer un elogi a l’equilibri de tots aquests ingredients per a la bona política. Crec que podem afirmar que la suma de convicció, decisió, lideratge , ambició, compromís ....fan que la política es concreti en l’acció. Elogio un equilibri necessari entre acció/gestió – aquesta de paraula sembla que ara no ens plau – i el projecte de futur amb ideologia. Un camí que no es contradictori i que il•lustra quelcom absolutament necessari : treball , feina i concreció d’idees i projectes . De valors . Compromís fet realitat . Compromís amb allò que es va somiar i s’ha esdevingut . Compromís del que s’havia compartit . Perquè aquesta és una altre, la bona politica s’acompanya . Es deixa acompanyar . I hauria d’esser mesurable . Avaluable ...
Tot plegat ho he reflexionat en el sentit de mesurar que han estat 7 anys del govern d’entesa - molta feina, molts fets, accions innovadores, augment de despesa social...- però especialment , també per a preparar el meu mesurador – personal , es clar – sobre el futur que ens proposa CiU . Sobre el que ens està plantejant. En clau, ideològica.
Estem en moments difícils i ens cal politica de la bona. Ens calen seguretats . De present i de futur . Per a nosaltres però també per als nostres fills i filles i necessitem que se’ns expliqui el full de ruta del nou govern. Un full de ruta , donem per sentat harmònic i cohesionat .
I francament , el meu mesurador se’m estronca, quan es reclama austeritat , es pronostica retallades, i no s’explica quines, ni com, ni quan . El meu mesurador s’alarma quan percebo que més enllà de la transició catalana – poc definida, de nou - es planteja la transformació i la reforma que pugui anar en detriment de l’estat del benestar – i la cohesió social i ciutadana – que hem guanyat amb els anys. Se’m fa difícil assumir un full de ruta que pugui plantejar la eliminació de la universalitat de drets socials - drets d’accés a la sanitat , a l’educació, als serveis socials , a les escoles x als més petits .. - .
Se’m fa poc entenedor – i a la vegada alarmant, de nou - que se’ns parli de la despesa de salut – massa alta, diuen – , oblidant que precisament es tractava de “recuperar la història” i apropar-nos als països de la Unió Europea en despesa per habitant. Se’m fa estrany – ideològicament parlant – la presencia emblemàtica que sembla vol donar-se a la família des de CiU en el futur .. En el sentit que, sembla , es vulgui donar relleu i suport únicament a un tipus de família – la tradicional que cada vegada existeix menys - sense cap voluntat de fer politiques publiques de suport a les famílies de forma global . Sense reduccionismes i caràcter excloent . Polítiques públiques de suport a les famílies que ens proposin, i tinguin com a objectiu, la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir a la feina , la corresponsabilització de pares i mares en la vida familiar , els serveis educatius a la primera infància, el falcatge dels serveis i prestacions per la dependència, les propostes de conciliació.....
La ciutadania necessita seguretats, i francament, alguns dels primers passos i declaracions dels consellers i conselleres el que il•lustren és un full de ruta de retallades i propostes que aporten confusió i retrocés.
(Article al Diari de Vilanova d'avui divendres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada