ESCRITS DEL PAS DE FRONTERA, 1939

Hem copçat per diferents mitjans la duresa de l’exili. Duresa que s’ha fet una mica més real a partir de textes dels seus protagonistes, de documentals i de la literatura. És en aquest marc que cal encabir Allez! Allez!. Escrits del pas de frontera, 1939 - L'Avenç- que he llegit just el dia de Nadal i que ha trobat sintonia a l'article de L'Ara de Quim Torra: Nadal del 1939 a bord del "Florida".

El llibre recull textes de fins a 41 persones que van haver de creuar “la ratlla”. Textes triats i recollits per Maria Campillo que essent vicedirectora del “Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica” ja ha participat en d’altres projectes de recuperació de la memòria. Entre d’altres l’exposició “Literatures de l’exili” que vam poder visitar a Barcelona el 2005.

Una llarga llista de persones – de diferents professions i diferents implicacions en la Guerra Civil. De diferents ideologies i tarannà – ens narren la seva sortida cap a França. Persones que no entenien que la comunitat internacional donés l’esquena a la República “ .... ens semblava que el món havia d’alçar-se per evitar que Catalunya fos vençuda i humiliada, i estalviar que nosaltres l’haguéssim de fugir perquè ens l’estimen massa. Crèiem que el món era prou madur perquè aquestes coses ja no fóssim possible, i en semblava que es mobilitzarien tots els homes de bona voluntat per donar-nos la mà” (Pere Calders)

Però no va ésser així. I al llarg dels primers mesos de l’any 1939 aquestes persones ens mostren la seva realitat quan decideixen passar la frontera. Quan són oblidats a l'exili. El seus sentiments – desolació, por i vergonya en la sortida, sense ànims i plens de preguntes sense respostes ..... - , la descripció del que van haver de viure per a passar-la i el que els hi esperava a l’altre cantó . Un relat , per tant , històric i sentimental d’escriptors, intel•lectuals, metges, artistes , politics, Diputats al Parlament, periodistes , historiadors ....que ens recorda la història de la Catalunya derrotada pel franquisme. “Era l’èxode de tot un poble que fugia de la barbàrie i de l’exterminació, de les venjances d’un feixisme triomfant i la sensació tràgica “d’haver perdut la guerra” donava a aquells 500 o 600.000 republicans que es dirigien a la frontera, un aspecte de gent desesperada, vençuda, abandonada, que avançava lentament sense ànims i sense forces, vers un avenir negre, sense cap claror d’esperança” ( Domènec de Bellmunt).

Qui segueix el meu bloc coneix el meu interes x la història i tot allò que il.lustra el nostre passat . Us proposo feu lectura d’aquest libre amb textes de Pere Quart, Pere Calders, Antoni Rovira i Virgili, C.A.Jordana, Carles Riba, Francesc Trabal, Ferran Planes, Alexandre Cirici, Teresa Pàmies, Clementina Arderiu, Ferran Soldevila, Pere Bosch-Gimpera, Vicenç Riera Llorca, Victor Alba , Carles Fontsere, Otilia Castellví .... entre d’altres .

Bona lectura!!!!