La frase programa, programa, programa dita per un dirigent comunista va quallar. La frase en qüestió va fer fortuna i assenyalava que previ als acords hi ha el programes. I com no pot ésser d’altre manera, en el marc d’unes eleccions sempre hi ha d’haver els programes electorals. Cal que hi siguin i que s’expliquin.
En massa ocasions hem sentit a dir que els polítics fan el que volen, que no són coherents i que no compleixen les promeses. Una percepció, potser massa interessada per part dels que volen desacreditar la funció política. Els que banalitzen la política i la seva aposta al servei de la comunitat i practiquen el menysteniment a la disposició de treballar per transformar la societat.
Parlar de programa és parlar de l’anàlisi de la situació i de la realitat actual. Tenir un programa és fer propostes plausibles de prioritzar necessitats. Tenir un programa és incorporar moltes veus a un denominador comú. Tenir un programa, en posterioritat quan es governa, serveix de full de ruta, i convertit en programa de govern, esdevé compromís de la representació popular amb la ciutadania.
El PSC ha aprovat un programa electoral fruit del debat de moltes persones. De l’experiència de govern d’aquests darrers anys, i de la voluntat de seguir enfortint la Catalunya del segle XXI . Cohesió social a base de polítiques públiques de benestar; generació de major riquesa a base de potenciar els actius que el nostre país té, i propiciar l’equilibri territorial i mediambiental per mitjà de la planificació , la inversió i la xarxa d'infraestructures que arrosseguen equilibris i generin també valor productiu.
Per altra banda, en temps de dificultats econòmiques, en temps de cruesa financera fruit d’una crisi sense precedents, és evident que el primer que cal afrontar son precisament mesures que puguin pal·liar-ne les conseqüències. I que mirin al futur. Les millores en sectors claus de la nostra economia, com són els de l’automoció i els vinculats a les investigacions biomèdiques, són aspectes que els i les socialistes proposem reforçar en el propers anys .
En el mateix sentit, les ajudes a la generació anomenada ni –ni . Un “contracte pel futur” per a joves de menys de 30 anys que ha de permetre millorar la seva formació i la seva ocupabilitat . Beques i suport han de ser claus per a aquests joves per a sortir de la crisi.
Vull recordar que Catalunya - el govern actual - és la Comunitat Autònoma que més diners dedica a la crisi i que el desembre passat ja es van aprovar els “30 compromisos per l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” . Trenta mesures que van rebre la complicitat i suport de tots els sectors econòmics i socials. Vull recordar que el govern de José Montilla ha impulsat , i aprovat , diversos “Pactes nacionals” amb voluntat de consens i acord en temes estructurants de país. “Pacte nacional per les Infraestructures”, “Pacte nacional per a l’educació”, “Pacte nacional per a la immigració” , “Pacte nacional per a la recerca” i, “Pacte nacional per a l’habitatge” .
Caldrà seguir en aquesta línia. Amb aquest bagatge, i des d’una opció reformista, progressista i catalanista, en el programa del PSC s’hi contempla mesures que tenen tres objectius. Combatre l’atur, avançar cap un canvi de model productiu adreçat als sectors amb valor tecnològic afegit i, en tercer lloc, apostar per les noves fons de riqueses vinculades a la sostenibilitat, a les dependències i al sectors agroalimentaris.
Cal seguir en aquesta línia i per això proposem cinc eixos clars que han de tenyir les politiques públiques del futur. En primer lloc, propostes pel benestar social - seguir oferint i augmentar si cal, els serveis personals i comunitàries d’alta qualitat i d’extensió universal - .
En segon lloc, enfortir l’economia - més competitiva per sortir enfortits de la crisi economia i que aquesta jugui un paper cabdal en el manteniment de la cohesió social - .
En tercer lloc, l’aposta clara per recuperar la grandesa de l’estatut i avançar en el desenvolupament nacional de Catalunya i la compaginació del binomi “llibertat–seguretat”.
En quart lloc, l’èmfasi en la cultura com a element de creació de referents comuns, i el foment de l’educació - posant l’escola al servei de la societat, assegurant l’èxit educatiu , modernitzant l’educació a traves de la consolidació dels canvis realitzats aquests darrers anys i, que l’escola sigui bàsica per a la igualtat d’ oportunitats - .
En cinquè i darrer lloc, proposem la solidaritat entre territoris apostant per la sostenibilitat i les infraestructures que generin productivitat i siguin respectuoses amb el medi ambient i el paisatge.
Hi ha un camí traçat. Molta feina silenciosa . Molt soroll que cerca el desgast i la desconfiança. En front d’això, treball i set anys de govern de l’esquerra catalana. Ambició per continuar el camí traçat. Garantia que si els socialistes governem, el país seguirà progressant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada