SOBRE LA BURKA

A la meva ciutat hi ha una dona que en porta . Em costa entendre la seva opció. Quan coincideixo amb ella al carrer penso que la seva llibertat està mermada . Llibertat de moviments , llibertat de decidir. Ho valoro, potser amb els meus ulls occidentals, com un sotmetiment. Crec que una persona que en porta no pots relacionar-se. No pot expressar-se i viure amb plena normalitat la convivència. No pot viure amb normalitat a la seva ciutat . No es pot integrar ni acabar d’ésser partícip del projecte col•lectiu que construïm entre tots i totes. Una renúncia innecessària. Una anul•lació i un signe de discriminació – malgrat aquests dies hem escoltat paraules sobre la suposada llibertat d’elecció -

A la meva ciutat hi ha una dona amb burka. Crec que només una. I no crec que sigui una pràctica generalitzada arreu del país. Ho dic fruit que sento que, de nou , les dones som utilitzades per tactisme polític o ritme electoral enrarit. Estem d’acord amb la lluita pels drets de les dones . Sempre . Amb actuacions . Estem a favor de qüestionar i impedir les pràctiques que vagin en detriment de la igualtat. Sempre. Estem per un pacte de convivència i per l’enriquiment que arrossega l’encontre de cultures. Estem per la convivència en un espai democràtic de drets i deures. Sempre .

Al meu país resulta que ara ha nascut un nou debat en relació a la burca i els drets de les dones. Aquells i aquelles que en el marc polític defensen a les dones i el seus drets siguin benvinguts. Benvingut el debat – però que sigui seré i no fruit de la immediatesa d’una moció - . Em pregunto com és que en aquests moments hi ha debat al carrer. Als mitjans de comunicació , en l’àmbit polític , en l’àmbit municipal . Fins i tot, grans feministes, com Felip Puig suggereixen un acció al Parlament .

Suggereixo que recordem quin ha estat el relat de la integració a Catalunya al llarg dels darrers anys. El nostre és un projecte d’integració i d’acceptació de les cultures. Un projecte de convivència que amb respecte a creences i religió, en un país laic i democràtic, ha garantit des dels municipis, la convivència sense fractures socials. En aquest marc de convivència i, de temes pendents per una millor integració, em costa assumir que hem de centrar-nos en la burka . Insisteixo, una a la meva ciutat. De ben segur que hi ha molts d’altres qüestions que hem d’abordar per la igualtat entre homes i dones, per la seva integració, per la potenciació de la seva educació ....

EL debat, no obstant es obert. Aquestes setmanes ha omplert editorials, articles i posicions de partits i ajuntaments, en alguns cas focalitzant-lo exclusivament amb la prohibició de la burka i oblidant la globalitat d’accions que s’han fet, i s’han de fer , per garantir drets fonamentals de les dones. Avui el Periodico hi ha dos referències . Per una banda, “El somriure ocult de la Gioconda” d’Eva Peruga – defensora de la igualtat- on hi llegueixo que la majoria d'europeus es pronuncien a favor de la prohibició del burca en una enquesta publicada al "Financial Times" . Per altra banda una,trobada publicada entre Consol Prados i Angel Colom , responsables del PSC i CiU d’immigració, La gestió de la immigració . Recullo les paraules de la meva companya Consol : “hi ha d’haver un pacte de principis democràtics en que el radicalisme no se senti còmode”