A FAVOR d'ESPANYA I EL CATALANISME

Aquest divendres presentem a Vilanova i la Geltrú el llibre de Daniel Fernandez i Joaquim Coll , “A Favor d’Espanya i del catalanisme. Un assaig contra la regressió política” que han escrit aquests historiadors i politics – el primer es Diputat a Madrid del PSC – en un moment especial en allò que fa referència a les relacions entre Espanya i Catalunya . Especial perquè estem visquent la confrontació que s’ha esdevingut desprès que un bon dia Pasqual Maragall i els socialistes catalans proposessin un nou Estatut , desprès que José Montilla defensi el relat de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya , desprès que el finançament es va defensar amb coratge i “unitat” i, en el moment en que estem pendents que el TC valori el recurs que va fer el PP a l’Estatut . En definitiva en un moment de confrontació sobre els diferents models de relació entre Espanya i Catalunya i, per dir-ho amb paraules del president Montilla en ,relació a la Sentencia del TC i el nostre futur, moments en que no ens podem confondre : el dilema real es avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya Plural, o el seu bloqueig”.

Els autors d’ “A favor d’Espanya i el catalanisme” ens proposen la lectura d’un assaig “contra l’actual procés de regressió política protagonitzat pel neocentralisme i el sobiranisme a partir de la tesi, compartida per tots dos, del fracàs de l’Estat de les Autonomies i la suposada inviabilitat del seu perfeccionament federal. Constitueix, alhora, un balanç favorable del camí que la nostra societat ha recorregut durant els últims trenta anys i una crida a enfortir, tant el projecte hispanista del catalanisme, com el projecte compartit de l’Espanya plural”. Dues corrents, segons els autors, que encapçalen el debat sobre el nostre esdevenir catastròfic i sobre “l’engany” que ens ha fet Espanya. Molt sovint protagonitzat per el president Pujol i CiU

Per fer front aqueta actitud, “ A favor d’Espanya i el catalanisme“ , ens proposa l’assumpció i el recordatori de tres enunciats : 1) la societat catalana es veu i es pensa ella mateixa com una nació històrica i cultural dins la qual conviuen una gran pluralitat d’expressions i identitats. 2) la societat catalana no vol renunciar a la seva dimensió hispànica 3) la societat catalana se sent formant part d’Espanya tot i que el projecte sociopolític Espanyol no es viscut plenament com a propi perquè no incorpora positivament ni suficientment la dimensió catalana i la catalanitat. Així mateix es respon a tres qüestions que els autors creuen essencials en aquest debat : Quin és el lloc d’Espanya a Catalunya? Quin és el lloc de Catalunya a Espanya ? I per quines raons continua avui essent útil el catalanisme ?

La resposta neix en l’optimisme i en la opció de posicionar el projecte Federal amb Espanya . En la valoració que l’Estatut del 2006 permet uns nivells d’autogovern que mai havíem tingut. La suma de l’Estatut , el finançament i les inversions amb infraestructures ens posicionen en un moment històric excel·lent que pot reforçar el projecte federal amb Espanya – “Catalunya viu els millors moments de la seva història” , recordant a Ferran Mascarell i també a Joan Triadú “ el seu més bon segle de tots els temps “ –

Coll i Fernández afirmem amb rotunditat – i optimisme - que cal treballar per evidenciar i posar de relleu que l’Espanya plural segueix vigent i té futur . Trencant amb la doble actitud – i regressió – i defensant el federalisme com a solució a un conflicte històric que ha de suposar l’avenç de l’autogovern en el marc de la seva agenda identitària , i també social.

El president Montilla es manifestava amb claredat al senat en el mateix sentit. L’estatut es una llei vigent que s’està desplegant , que fa camí . S’ha desplegat sense cap mena de conflicte i sense aquell apocalíptic suposat trencament d’Espanya que deia el PP . Per altra banda, ha estat referència en altres Comunitats Autònomes. Ara cal , doncs , reforçar la via federal i “per responsabilitat política i sentit d’Estat, cal fer prevaldre el valor, l’oportunitat i el contingut de l’Estatut i exigir al màxim capteniment institucional del Tribunal Constitucional en aquesta qüestió”.