La setmana ha estat marcada per les propostes del president Zapatero, dimecres al matí, per rebaixar el dèficit públic . La ciutadania , els companys i companyes , la premsa ... han centrat la seva activitat amb aquesta proposta . Preocupació a peu de carrer i en les tertúlies . Algun company vinculat a l’educació manifestava la seva crítica amb paraules dures. Un empresari – petit empresari – em recordava que ells i elles – els funcionaris – són els únics que no han de patir “ el dia 31 de cada mes quan van al banc . Ells sempre hi troben el sou . Nosaltres hi trobem un nou mal de cap . I poques portes obertes quan demanen ajuda als bancs”.
La premsa a utilitzat expressions prou clares “Retallada”, “ Al final... Tisorada” i recull informacions, consideracions i articles que il•lustren la preocupació per el benestar d’aquells que ho passen més malament, les renuncies que fem en relació a la despesa social . També veus d’experts econòmics que “accepten el pla per necessari i inevitable”. Entre ells, l’exministre d’economia que conclou que " són mesures contundents i valentes"
Alguns d’aquests experts o articulistes consideren que es veia a venir . Que la realitat era tossuda i que potser hagués calgut temps per preparar-nos entre tots per assumir les noves propostes. Ho deia Paco Longo a , un ajust anunciat i inevitable, ”..la societat paga un preu suplementari al no haver-se conegut abans la realitat” . Interessant és la reflexió de Guillem Lopez Casanovas , “Aquest cop sembla que la cosa va de debó” , que fa una distinció entre mesures raonables . Entre elles el xec nadó, i la rebaixa de sous als governamentals i d’altres una mica discutibles.
La premsa a utilitzat expressions prou clares “Retallada”, “ Al final... Tisorada” i recull informacions, consideracions i articles que il•lustren la preocupació per el benestar d’aquells que ho passen més malament, les renuncies que fem en relació a la despesa social . També veus d’experts econòmics que “accepten el pla per necessari i inevitable”. Entre ells, l’exministre d’economia que conclou que " són mesures contundents i valentes"
Alguns d’aquests experts o articulistes consideren que es veia a venir . Que la realitat era tossuda i que potser hagués calgut temps per preparar-nos entre tots per assumir les noves propostes. Ho deia Paco Longo a , un ajust anunciat i inevitable, ”..la societat paga un preu suplementari al no haver-se conegut abans la realitat” . Interessant és la reflexió de Guillem Lopez Casanovas , “Aquest cop sembla que la cosa va de debó” , que fa una distinció entre mesures raonables . Entre elles el xec nadó, i la rebaixa de sous als governamentals i d’altres una mica discutibles.
Aquests dies també s'ha parlat de sacificis . Aquest es el relat que descrivia Miquel Iceta a l'ABC en un article dijous , sacrificos necesarios ". Medidas duras que responden a una verdad incuestionable: no saldremos de la crisis sin esfuerzo. Un esfuerzo colectivo que intentaremos que sea lo más equitativo posible.
Ahir tot plegat es va parlar a “DIALEGS PEL PROGRES” que orga
nitzava el PSC a Barcelona . De la mà de la consellera de Treball i de la diputada al Parlament Carme Figueras ,vam escoltar les preguntes - i respostes - que preocupava a les persones allí reunides majoritariament d’entitats socials i regidors i regidores. Respostes - i propostes de cara al programa electoral del PSC a les properes eleccions – que va acollir el president Montilla en una tertúlia on va reiterar l’esforç que ha fet el govern en politiques socials i de suport a les famílies. Em quedo amb les seves paraules sobre el recorregut que encara te l’Estat del Benestar : “uns kilòmetres de carretera poden esperar dos anys, però una persona aturada no pot esperar dos anys” .........“caldrà aplaçar algunes obres, però no aplaçarem els serveis a les persones; el ritme no serà el que voldríem, però anar més lents és una cosa i desmuntar l’Estat del Benestar és una altra. Cal prioritzar i les persones són el més important” I les mes contundents : "Haurem d’assumir sacrificis, però no tothom per igual. Qui més té, haura de pagar més"
Aquests diàlegs i les seves propostes seran recollides i difoses . Les trobarem a la Web del PSC i en podrem continuar parlant. Podeu escoltar algunes de les qüestions plantejades en un video penjat aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada