MICHELLE BACHELLET. Lliçons de memòria històrica i per l'equilibri harmònic

Algunes persones deixen petjada i admiració.Aquest deu ser el cas de Michelle Bachelet, presidenta de Xile fins el març passat que aquests dies ha estat al nostre país fruit que la Universitat Pompeu Fabra li ha concedit el doctorat honoris causa.

L’admiració quedava palesada en la societat Xilena quan acabava el seu mandat com a presidenta del seu país amb unes xifres de popularitat altíssimes i un nivell d’acceptació de les seves polítiques, també, molt alt. Catalunya li ha fet aquests dies – UPC , associacions, govern ....– reconeixement per ser la primera dona en la història del seu país en ser presidenta i, especialment, fruit del paper que ha fet en la reconciliació històrica després de la dictadura de Pinochet de la qual ella va ésser víctima. També reconeixement per la lluita i la feina feta per la justícia social i la igualtat. De fet, el seu govern s’ha caracteritzat per les apostes socials.

Així doncs , aquesta setmana hem pogut escoltar-la a traves dels mitjans de comunicació i, valorar de nou, la vessant humana d’aquesta dona potent que, recordin, deia ara fa uns mesos a Valencia : “....cuando una mujer entra en politica cambia la mujer,pero cuando muchas mujeres entran en politica cambia la politica”

Hem escoltat de nou el seu relat sobre el cop d’estat a Xile i sobre la repressió al seu país, que ella va viure en primera persona, fruit que aquells que van torturar els seus pares eren els seus veïns. Aquests dies hem recuperat la història de Xile - i els sentiments d’odi , revenja , ràbia cap a Pinochet i la dictadura – . Hem recollit l’opció que va fer el seu país , segons Bachelet : “..... lo único que tenia sentido era mirar hacia adelante. Y para poder seguir adelante había que encontrar un punto en el que todos los chilenos estuvieramos bien de acuerdo . Y eso era : No puede volver a ocurrir” . Bachelet , explicava aquest relat , però , també ens donava lliçons . Amb el seu passat, la qüestió sobre la suspensió del jutge Garzón en el seu intent d’investigar el crims del franquisme, era inevitable . Les seves paraules – cauteloses – no deixen dubte : “ ... no hi ha futur en una nació que en algun moment de la seva història va tenir una crisi o una guerra civil i no assimili la memòria, la veritat del que va passar i les seves causes.” I afegia : “..les ferides del franquisme no estan tancades”.

En el seu pas per Catalunya també ha reflexionat sobre el lideratge de les dones i sobre la necessitat d’una política més justa i igualitària . En un acte a Pedralbes , “Lideratge de dones en càrrecs de responsabilitat publica”, - presidit pel president Montilla i, amb intervencions de la consellera Mar Serna i de la ministre de defensa, Carme Chacón - manifestava que ha conclòs que "malgrat les distàncies i les especificitats dels diferents països , els problemes de les dones son similars, amb matisos . Som la meitat de la població però som tractades com una minoria”

L’encontre al Palau de Pedralbes es va convertir en un espai de reflexió sobre el lideratge de les dones a l’àmbit públic, i sobre la necessitat, i les possibilitats de cercar noves maneres d’exercir poder i lideratge. Una reflexió compartida amb dones que han protagonitzat un cert simbolisme en la recerca de la igualtat .

Ho deia Bachelet : “ lo cultural y lo simbólico es muy importante” . Simbologia , doncs , a Pedralbes. Una dona jove i embarassada ministre de defensa passant revista a militars que va donar la volta al món - Carmen Chacón - , una dona que fou ministre de salut i que “em van reconèixer que era important el meu paper, de veritat, quan vaig ser ministre de defensa” - Michelle Bachellet - , una dona que essent consellera de treball ha volgut fer de la igualtat entre homes i dones una de les “simbologies” i acció del govern del país - Mar Serna - . Simbologia per treballar al servei de l’ “equilibri harmònic” seguint les paraules de l’ex-presidenta. I al servei de la transformació de la societat .

En aquest sentit Montilla , afirmava que el govern ha fet els deures per avançar cap a la igualtat entre homes i dones . No obstant, les estadístiques, tot i ser positives, “segueixen molt allunyades del que els correspondria a les dones, per la seva preparació i capacitat ............Crec que la seva implicació activa és una de les claus per revertir la pèrdua de confiança de la ciutadania en la política, en els afers col·lectius. Com al principi he dit que l’esperança i la solidaritat es conjuguen en femení, també s’hi conjuga la confiança”.

El resum que ahir feia Eva Peruga - Defensora de la igualtat a El Periodico - era interessant : El plantejament pot anar més enllà d'un lideratge femení com a simple alternativa del poder i ambicionar un canvi de model de societat.Perquè això passi, les dones han de fer politica"

El meu resum personal, fruit d'haver conegut amb una certa proximitat a Bachellet, serà record i admiració per una gran lluitadora. Un record que queda plasmat en aquesta fotografia amb Bachellet i les meves companyes del Parlament.