SOBRE VIC .

Conec Vic perquè el meu passat hi és ben vinculat . Nascuda a Sant Vicenç de Torelló he viscut, des d’una certa llunyania, però amb l’interès que tenim les persones que hem emigrat a d’altres punts de Catalunya, la seva evolució i la seva posició en la vertebració del país. Vic és encara en el meu record la Catalunya profunda, la ciutat dels Sants, les pintures de Sert a la catedral. Ciutat amb un dels millors museus de Catalunya, i el món, en la conservació i difusió de l’ art romànic ( el Museu Episcopal de Vic) . Culte i rica . Compromesa amb la llengua i la cultura catalana . Ciutat de bones llibreries , escriptors i poetes ( Victor Sunyol, Lluis Solà , de Francesc Codina, Maria Angels Anglada ....) La ciutat de Jaume Balmes i els entorns de Verdaguer i Martí i Pol , Del Pare Coll. La ciutat de les pelleries i darrerament una ciutat moderna i ben connectada . Ciutat del “Mercat de Musica Viva” . I de la Universitat de Vic amb una editorial fantàstica - EUMO - . La ciutat de músics - de Sau, del Pep Sala, i de Quimi Portet- . De Pilarin Bayes i de l’escriptora Najat El Hachmi . De l'escultor Enric Pladevall i de l'historiador Antoni Pladevall . El Vic de la Plaça i dels barris ( de l’Estadi , del Remei i del “tenis" una mica més burges) . Del temple Romà ..... ,del Patronat d'Estudis Osonencs i de l'Institut del Teatre .

Tòpics . No en tinc cap dubte. Records personals . Record càlid i amable del meu passat. Record que reforça la potencia de Vic i la seva gent. Mirades que em porten ha reconèixer un nou Vic . Una ciutat amb persones d’altres països del món. Es ben present al carrer . A les façanes de les cases plenes de antenes parabòliques , als comerços ... . Com a tot Catalunya . I una mica més. I com a tot Catalunya, però una mica més, Vic se'ns mostra com un model d’integració ha tenir en compte per a molts!!

També es ben present al carrer i a la vida quotidiana de les nostres viles i ciutats . Hi ha un 16% de la població catalana que no és d’aquí. Durant anys érem 6 Milions . Amb pocs anys vivim al país 7’5 Milions. Un procés curt en el temps i en segons quines ciutats ben dificultós. No obstant , el canvi s’ha produït sense fractura social – amb tensió en algun cas – però sense fractures , fins ara , rellevants. El nostre passat ha estat aquest . Ser país d’acollida : al segle XVII francesos, en les obres del metro i l’Exposició Universal nova onada migratòria. Andalusos i persones del sud atretes per allunyar-se del seu entorn rural i les propostes de feina a la industria , als anys 60 . I a les darreries del segle passat i principis del segle XXI arribades de nous immigrants de l’Àfrica, Llatinoamericans i països de l’Est. ...

Tornant a Vic. La capital d’Osona ha estat exemple en el temps de politiques publiques innovadores i coherents , integradores ( Les escoles de monges de tota la vida , concertades, han rebut canalla nouvinguda amb la finalitat d’un millor repartiment dels nens i nenes a totes les escoles de la ciutat , per exemple. Més que en d'altres punts del país) Fins ara un cert equilibri, doncs. Fins ara sumar. La seva comunitat ha fet una opció d’integració. Una opció d’entendre la multiculturalitat. De reconèixer drets i de reclamar obligacions. Malgrat a Vic conviuen un 20% de persones que no hi són nascuts, per tant una mica més que la mitjana catalana, insisteixo ha estat espai d’integració.

Aquests dies un fil s’ha trencat . Vic ha estat a la premsa , a la televisió i en boca de la ciutadania no per aquest bagatge . Malgrat se’ls hagi reconegut la trajectòria, hi ha hagut un front comú de qüestionament a la proposta de l’equip de govern de l’ajuntament de no empadronar aquells/aquelles que no tingui papers. A Vic , malgrat la seva trajectòria han oblidat que “empadronar-se és un dret i una obligació per a tothom, sigui quina sigui la nacionalitat i situació administrativa” . Un oblit que sembla que no pugui ser. Sembla que no recordin que aquest fet reporta que queden qüestionats alguns drets. De la inscripció al padró en depèn l’accés a la sanitat, a l’educació, als serveis bàsics .... Per tant , sembla normal un cert front comú en contra del que s’està proposant.

Negativa doncs, crec , la proposta. Però negatiu encara més el procés que ha generat l’enfortiment del partit que lidera Josep Anglada, cap de la “Plataforma per Catalunya”. Ell mateix ho deia dies enrere en un Ple de l’Ajuntament. La proposta del govern ha fet que es parli d’ell i del seu partit . El seu discurs s’ha vist reforçat . No anem bé , doncs . Desolació si de tot aquest procés i debat en sorgeix el reforçament de les posicions d’Anglada . De fet el PP també ha avisat : “Posarà al centre de la seva campanya electoral la immigració”

Segurament anirem tancant el debat puntual de Vic . L’ Estat ja ha fet resposta a l’Ajuntament de Vic en relació si cal que empadroni els immigrants sense papers. Cal que ho faci . D’acord amb la llei i sense aplicar criteris diferents en diferents municipis. Perquè es una manera de conèixer la població i de no crear un efecte domino d’empadronats al municipi del costat . Perquè qui coneix que passa amb els seus veïns i veïnes – la realitat – pot actuar...

No hi ha cap dubte , no obstant , que les consideracions i reflexions , posicionaments politics i de la ciutadania d’aquests dies s’han de tenir en compte . Malgrat avui llegeixo a la Vanguardia que un estudi de satisfacció a Vic els ciutadans/es posen número 9 en la seva llista de preocupacions la immigració , aquests dies hem reobert un debat que il•lustra preocupació . A nivell polític i legislatiu el Pacte Nacional per a la immigració ( català ) i la llei d’Estrangeria aprovada recentment a Madrid han de servir-nos per a desenvolupar politiques publiques tenint en compte la complexitat i la realitat actual i reconèixer als ajuntaments el seu paper fonamental en la cohesió social . I dotar-los d’eines , recursos i serveis que afavoreixin la integració i l’entesa .