03 de gener, 2010

SOBRE EXPOSICIONS . CONVIDATS d'HONOR

Visito en plenes vacances de Nadal “CONVIDATS D’HONOR”. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC. Fa fred i crec que la ciutadania del país és fent compres nadalenques i de reis perquè hi ha molts turistes .

Valoro l’exposició i la presència de públic estranger. Entenc que 75 anys de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya i l’exposició que se’ns proposa permet fer, a partir de la selecció d’obres mestres i representatives un recorregut per la història de l’art català des de l’edat mitjana fins al segle XX. Una exposició excel·lent que ha reunit peces de qualitat artística repartida arreu del país i lluny de casa nostra. Peces de museus , de col·leccions privades , de l’església .....Peces sumades amb la voluntat de donar un discurs coherent a uns dels museus més emblemàtics de casa nostra .

Llarga llista de creadors representatius de la història de l’art català . 75 : Joan Miró, Isidre Nonell, Joaquím Sunyer,Damià Capmany,Joan Anticó, Antoni Gaudí, Francesc Ribalta, Joan de Burgunya,Rafael Destorrents, Salvador dalí, Jaume Cascalls, Salvador Gimeno, Santiago Rusiñol, Antoni Sadurní, Ramon Martí i Alsina, Jacint Ricau, Pere Serra, Antoni Viladomat, Ramon Casas, Damià Forment , Juli Gonzalez, Manolo Hugué , Pedro Fernandez, Joan Vilatobà, Pere Joan , Bernat Martorell, Marìa Fortuny, Josep de Togores, Aristides Mailloll, Mestre de Cabestany, Josep Tapiró, Pau Gargalló, Mestre de la Coronació de Bellpuig, Joaquín Torres-Garcia, Fidel Aguilar, Carles Salas, Miquel Blay, Vicente Rodes, Joaquim Mir i Pablo Picasso.

L’exposició mereix tornar-hi i fruir amb cada un dels convidats.

Jo us proposo que recordeu a Joaquim Mir. Un pintor que té una bona representació al MNAC – prop de 30 obres sense comptar amb l’obra gràfica- i que ha merescut darrerament exposicions monogràfiques arreu del país .

Vista de l’Aleixar . 1907/1910 . Oli sobre Tela ( col·lecció particular)

Diu així la informació de la peça : després d’un gran accident a Mallorca, i de la seva recuperació a l’Institut Pere Mata, Joaquim Mir s’instal·la al poble veí d’Aleixar,on treballa intensament fins el 1913. En aquest poble i als seus voltants Mir pintarà mes obres, una de les quals es aquesta visió fragmentada i governada per taques, condicionades per l’emprempta del pinzell l’obra se situa al llindar de l’abstracció per bé que no arriba a prescindir totalment del tema : les especies d’arbres, les plantes, les herbes o les flors silvestres apareixen desintegrades , com una pluja i com llambregades lumíniques, amb una tècnica amb certa filiació al puntillisme postimpressionista