Fa 65 anys de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau. Aqests dies hem recordat aquesta data . La història d’un horror. La història de la mort de més de 500.000 persones. Hem recordat l'alliberament d'aquest camp d'extermini a Polonia, prop de Cracòvia, que primer fou pensat per presoners politics polonesos, i més tard fou camp internacional que va acollir, conduïts pels nazis, jueus, gitanos, alemanys, iugoslaus, francesos.... Persones que el nazisme va comdemnar a la mort per la gana, a la mort per la duresa de les feines, a la mort per les experimentacions, a la mort per execucions massives , a l'extermini ....Les imatges i les paraules dels supervivents, de nou , fan esborronar : “No oblido aquells cadàvers errants que ens donaven la mà, ens somreien i demanaven menjar” ( un soldat Roig) , i reforcen que la memòria ha d’esser present per qüestionar el racisme i l’odi : Oblidar seria un crim.
Recordo la meva visita al camp temps enrere , amb l'Asia i la familia, i les impressios foren impactants però també de desconcert quan evidenciava que el museu / Państwowe Muzeum Auschwitz-
Birkenau / i el camp en general no permetia una bona interpretacio dels fets històrics. La globalitat del camp , llavors ja evidenciava un cert abandonament o poca inversió . Sembla que no sigui lògic . El president de Polonia ho recordava aquests dies i demanava suport a la comunitat internacional . També Benjamin Netanyahu : "Recordar el que va passar es important per evitar que es tornin a produir els mateixos fets".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada