Dilluns ens va deixar Marcel.li Garriga. Una d'aquelles persones que ha viscut una vida ben dificil . Però d'aquelles que no es poden oblidar . Aquelles vides , bagatge i experiència , que hauria de ser recordatori i mèmòria de tots aquells i aquelles que van lluitar per la llibertat i la democràcia. Mèmoria i reconeixament als lluitadors contra el feixisme i contra el nazisme.Dijous, aquells i aquelles que el coneguren i van compartir lluita i compromís , la familia , els amics el van voler acomiadar . L'Enric Garriga Ubia , llegia amb veu trencada i plorosa , un tros del text que té signat al llibre de Marcel.li Garriga Cristià , "Un Vilanoví a Buchenwald" . Deia : .... No em va estranyar que aquell home hagues passat una joventut entre guerres, deportacions i camps de concentració. No podia ser d'una altra manera. Coneixent com el coneixia i com el conec, el meu avi, en Marcel.li Garriga, un home compromés amb el seu entorn, lluitador i d'esquerrres, sobre tot d'esquerres, no podia haver deixat de participar en aquells esdeveniments que van canviar el món i de passada, la seva vida...."
I Rosa Toran , historiadora i presidenta de l'Amical de Mauthausen i altres camps, representava la imatge , la fortalesa , la mèmoria i el compromís amb les victimes del nazisme.
Acomiadament però , de ben segur, presència llargament en la història d'aquest país petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada