24 de desembre, 2009

RECORDANT .... MACIÀ

"La Generalitat que tinc l’honor de presidir se sent plenament continuadora de la seva obra, i puc afirmar que de nosaltres depèn fer realitat aquest anhel d’autogovern”.

Avui el president Montilla i, el vicepresident Carod Rovira han clos l’any Macià a Vilanova i la Geltrú. Conjuntament amb l’alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, han volgut ser a la ciutat on va veure nàixer Macià i compartir amb la ciutadania i la “Comissió Macià” el reconeixement que se li ha fet a Vilanova i arreu del país : “.... un país es reconeix a traves dels homes i les dones que recordem i honorem”

Un plaer per Vilanova i la Geltrú acollir aquest acte fruit que Macià ha estat un referent per els vilanovins i les vilanovines . Forma part de la nostra memòria col·lectiva, de la nostra realitat quotidiana , se’ns presenta “.... més enllà del mite, com a exemple de rectitud, perseverança i servei al país”.( “Retrat” publicat a l’Ajuntament) .

Aquest ha estat el fil conductor de les paraules que s'ha dit avui al Teatre Principal , renovat, de Vilanova . Reconèixer la grandesa de “l’avi que va morir el dia més profund per cada família” i “ d’un vilanoví que va aconseguir l’aprovació de l’Estatut de Núria per mitjà del compromís amb els altres i amb la seva societat” .

Avui ha estat un bon dia per recordar que els catalans i les catalanes mantenim una clara voluntat d’autogovern . Una clara voluntat d’ésser reconeguts com a nació perquè tenim una llengua i una cultura pròpies . Amb optimisme deia el president , “tenim la història al nostra costat,...... tenim molt present les lliçons de la història...” . Recordant el passat i, la situació que estem visquent, deia Montilla “ ..... la unitat de les forces catalanes -i del poble de Catalunya- era una qüestió cabdal per l’esdevenir del país. Una unitat que, també avui, és la via més sòlida per assolir el futur que volem, tant per al nostre autogovern com per als grans temes i reptes econòmics, socials, educatius i culturals del nostre país, d’acord amb el sentir col·lectiu i majoritari”.

Doncs, això ... que la història ens acompanyi!!!