El retorn de les vacances i l’inici del nou curs polític és un bon moment per reflexionar tots i totes sobre allò que s’ha esdevingut en els darrers anys i allò que s’ha d’esdevenir en el futur perquè aquest sigui millor . Vull recordar que vam tancar el curs polític amb un acord de finançament que va ésser qualificat per politics i experts d’històric . Un acord que va generar posicions , tertúlies , critiques i debats. Molta tinta als mitjans de comunicació . La solitud del grup de CiU en la seva valoració negativa i un 60% dels catalans i catalanes recolzant el model acordat. La veu clara dels empresaris i sindicats , també de reconeixement
Vam marxar de vacances picant de mans perquè finalment havíem aconseguit allò que era just per a Catalunya i els catalans i les catalanes . Diria que vam marxar contents per la feina feta. Satisfets perquè havíem defensat una manera diferent d’entendre les relacions amb Espanya – no la del ploricó i la gesticulació , la de l’autosatisfacció i mirar-se el màlic – . Satisfets perque el govern havia defensat amb fermesa l’Estatut i l’autogovern . El seu desplegament , el finançament ..... . Satisfets perquè desprès d’aquest procés i tràngol avançàvem cap una relació mes federal amb Espanya .
Per tant , aplaudíem el canvi d’estratègia en relació a Espanya , el rigor , la calma tensionada , la feina i la tenacitat , el pacte convertit en fets . Ens plaïa reconèixer la solidesa del govern d’entesa i especialment aplaudíem que l’acord de finançament havia de suposar politiques públiques al servei de les persones.
Durant el període vacacional en la llunyania tranquil·la i merescuda , hem rebut nous flaixos sobre la situació política . No feia ni 15 dies del reconeixement de la feina feta que alguns politics “de guàrdia” els hi ha agafa la fal·lera de dir-hi la seva. La voluntat d’un cert protagonisme i de deixar clar que “defensen el país” a cop de titular i “d’una estona de gloria” al plató de la televisió estiuenca.
I s’ha obert el debat . Un nou foc sobre la suposada sentencia del Tribunal Constitucional que encara no esta escrita i que no se’n coneix , amb certesa, que i com quedarà redactada. Un nou debat que embolcalla i cansa i que porta a preguntar-nos si darrera de tot plegat hi ha voluntat real de treballar per aquest país o el que plau es la crispació i el debat estèril que porta de nou al desossec de la ciutadania .
Potser ens hauríem de preguntar-nos si té mes sentit d’apostar per la serenor i la unitat davant la possible sentencia del Tribunal Constitucional . Quan arribi . I ara el que cal es continuar treballant . El govern que governi , que endreci la feina que va fer abans de l’estiu i que garanteixi a la ciutadania que l’acord de finançament i les quotes d’autogovern aconseguits - com mai - es traduiran en fets concrets . En politiques publiques . El govern no pot oblidar que de nou , en el darrer Baròmetre d’Opinió la insatisfacció catalana continua essent molt alta . Els catalans continuen expressant que tenen llunyania amb la política . Segurament una manera d’expressar que el que volen és que el govern treballi i resolgui problemes. Segurament no volen que els cansem amb foc abans de Sant Joan.
Per altra banda, no pot haver-hi cap dubte que haurem de ser clars i treballar junts si la sentencia no afavoreix a Catalunya i la seva gent . No tindria cap sentit . La paraula , la veu , i el vot dels catalans i les catalanes està a l’Estatut. En el seu moment , el poble de Catalunya ja es va expressar . Al Parlament . A les urnes . En el seu moment ja vam establir el pacte entre Catalunya i Espanya . En el seu moment ja vam establir l’acord marc de les noves relacions . Mes federals . Per això no tindria cap sentit que fos rebaixat i retallat. Aquell és el pacte que val i és el que cal que es prolongui a partir del seu reconeixement.
Catalunya esta escrivint una pàgina molt transcendent de la seva història. Catalunya ha estat qui ha obert el camí d’una reforma de l’Estat . Catalunya ha deixat molta energia en l’aprovació de l’Estatut . Energia que no només ha estat beneficiosa per a nosaltres sinó que també per la resta d’Espanya. Amb l’acord de finançament el full de ruta que pauta l’Estatut s’hagués pogut estroncar . No obstant , la fermesa i la serenor van ser aliats per guanyar aquella batalla. El lideratge i la unitat van permetre que estiguem, ara, reconfortats . Ara ha de tornar a succeir . Calma i serenor . Responsabilitat i feina n’han de ser les claus . Lideratge del govern i del seu president. I unitat.
Com deia dies enrere a Vilopriu el Conseller Castells, recordant a Tarradellas , “ .... els responsables de les nostres derrotes som nosaltres mateixos”. Una petita lliçó a tenir en compte.
Vam marxar de vacances picant de mans perquè finalment havíem aconseguit allò que era just per a Catalunya i els catalans i les catalanes . Diria que vam marxar contents per la feina feta. Satisfets perquè havíem defensat una manera diferent d’entendre les relacions amb Espanya – no la del ploricó i la gesticulació , la de l’autosatisfacció i mirar-se el màlic – . Satisfets perque el govern havia defensat amb fermesa l’Estatut i l’autogovern . El seu desplegament , el finançament ..... . Satisfets perquè desprès d’aquest procés i tràngol avançàvem cap una relació mes federal amb Espanya .
Per tant , aplaudíem el canvi d’estratègia en relació a Espanya , el rigor , la calma tensionada , la feina i la tenacitat , el pacte convertit en fets . Ens plaïa reconèixer la solidesa del govern d’entesa i especialment aplaudíem que l’acord de finançament havia de suposar politiques públiques al servei de les persones.
Durant el període vacacional en la llunyania tranquil·la i merescuda , hem rebut nous flaixos sobre la situació política . No feia ni 15 dies del reconeixement de la feina feta que alguns politics “de guàrdia” els hi ha agafa la fal·lera de dir-hi la seva. La voluntat d’un cert protagonisme i de deixar clar que “defensen el país” a cop de titular i “d’una estona de gloria” al plató de la televisió estiuenca.
I s’ha obert el debat . Un nou foc sobre la suposada sentencia del Tribunal Constitucional que encara no esta escrita i que no se’n coneix , amb certesa, que i com quedarà redactada. Un nou debat que embolcalla i cansa i que porta a preguntar-nos si darrera de tot plegat hi ha voluntat real de treballar per aquest país o el que plau es la crispació i el debat estèril que porta de nou al desossec de la ciutadania .
Potser ens hauríem de preguntar-nos si té mes sentit d’apostar per la serenor i la unitat davant la possible sentencia del Tribunal Constitucional . Quan arribi . I ara el que cal es continuar treballant . El govern que governi , que endreci la feina que va fer abans de l’estiu i que garanteixi a la ciutadania que l’acord de finançament i les quotes d’autogovern aconseguits - com mai - es traduiran en fets concrets . En politiques publiques . El govern no pot oblidar que de nou , en el darrer Baròmetre d’Opinió la insatisfacció catalana continua essent molt alta . Els catalans continuen expressant que tenen llunyania amb la política . Segurament una manera d’expressar que el que volen és que el govern treballi i resolgui problemes. Segurament no volen que els cansem amb foc abans de Sant Joan.
Per altra banda, no pot haver-hi cap dubte que haurem de ser clars i treballar junts si la sentencia no afavoreix a Catalunya i la seva gent . No tindria cap sentit . La paraula , la veu , i el vot dels catalans i les catalanes està a l’Estatut. En el seu moment , el poble de Catalunya ja es va expressar . Al Parlament . A les urnes . En el seu moment ja vam establir el pacte entre Catalunya i Espanya . En el seu moment ja vam establir l’acord marc de les noves relacions . Mes federals . Per això no tindria cap sentit que fos rebaixat i retallat. Aquell és el pacte que val i és el que cal que es prolongui a partir del seu reconeixement.
Catalunya esta escrivint una pàgina molt transcendent de la seva història. Catalunya ha estat qui ha obert el camí d’una reforma de l’Estat . Catalunya ha deixat molta energia en l’aprovació de l’Estatut . Energia que no només ha estat beneficiosa per a nosaltres sinó que també per la resta d’Espanya. Amb l’acord de finançament el full de ruta que pauta l’Estatut s’hagués pogut estroncar . No obstant , la fermesa i la serenor van ser aliats per guanyar aquella batalla. El lideratge i la unitat van permetre que estiguem, ara, reconfortats . Ara ha de tornar a succeir . Calma i serenor . Responsabilitat i feina n’han de ser les claus . Lideratge del govern i del seu president. I unitat.
Com deia dies enrere a Vilopriu el Conseller Castells, recordant a Tarradellas , “ .... els responsables de les nostres derrotes som nosaltres mateixos”. Una petita lliçó a tenir en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada