M’impressiona veure les persones que ocupen la zona de convidats/des del Saló de Plens del Parlament que ploren. Son plors discrets . Llàgrimes de goig . De reconeixement . De retrobament amb un mateix . M’impressiona pensar que deuen sentir aquestes persones – homes grans i algunes dones vinculades a organitzacions de la Memòria Històrica. Alguns joves – que ahir van assistir a l’aprovació de la LLEI DE FOSSES . Voldria posar-me a la seva pell i compartir amb els i elles els seus plors . Observo la seva emoció i , per altra banda , en el tauler lluminós i “quitx” dels vots, s’hi llegeix el resultat de la votació : aprovada per 114 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 14 vots en contra (PPC) i 3 abstencions (Grup Mixt). Reflexiono i em fa goig que jo soc una de les 114 persones que he votat a favor!!!!
Provo d’interpretar-los - Els plors i les llàgrimes - . Homes i dones del nostre país que van viure els horrors de la Guerra Civil . Que hi van perdre pares , germans i familiars . Que injustament han hagut de viure la seva vida amb el neguit de no saber on son el seus familiars. En quina fosa comuna el franquisme els va enterrar. El sentiments que s’acumulen deuen ser : injustícia, despreci, silenci ( necessari i innecessari), cansament, lluita per allò just, reparació necessària, pau amb el passat(?) . Ara el govern del país els recolza perquè puguin tancar ferides. Perquè puguin mirar el passat amb dignitat
Provo d’interpretar-los - Els plors i les llàgrimes - . Homes i dones del nostre país que van viure els horrors de la Guerra Civil . Que hi van perdre pares , germans i familiars . Que injustament han hagut de viure la seva vida amb el neguit de no saber on son el seus familiars. En quina fosa comuna el franquisme els va enterrar. El sentiments que s’acumulen deuen ser : injustícia, despreci, silenci ( necessari i innecessari), cansament, lluita per allò just, reparació necessària, pau amb el passat(?) . Ara el govern del país els recolza perquè puguin tancar ferides. Perquè puguin mirar el passat amb dignitat
FA pocs dies recordàvem els 70 anys de la victòria de Franco . Recordavem que havia segat les il•lusions dels projectes de la República, però sobre tot recordàvem els exiliats que van haver de deixar el país i allò que va aconseguir el dictador: terror, una guerra d’extermini, el silenci i por .
Amb la LLEI DE FOSSES col. laborem a TRENCAR EL SILENCI
Podeu visitar :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada