Amparo Rubiales, diu en el pròleg , “pienso que tengo una vida con un cierto interés”, i l'ha volgut explicar. També, però , ha fet un recordatori i reconeixement a totes les dones que han provocat la transformació i els canvis per la igualtat en aquest país.
L'autora vital i enèrgica – una mestra com l'ha presenta Lourdes Muñoz – ens va explicar que ha fet el llibre “per necessitat vital d’expressar el que va viure/sentir quan va deixar/li van suggerir que deixes la política”. No obstant , és “ una barrejada de biografia , assaig i consideracions sobre les dones..... des del vot femení fins a la llei d’igualtat”.
És doncs, d’acord amb les altres companyes de taula , despullar-se.... per explicar la seva pròpia experiència però a la vegada explicar l’experiència de tot el país . La biografia de tot una generació de dones que han viscut i patit amb una mirada concreta la seva relació amb la política i amb els partits - ..que encara tenen una manera d’organitzar-se massa masculina ( Manuela de Madre ) - ; la seva voluntat ferma de compaginar maternitat i responsabilitats publiques , les renuncies , les pors , els fills i les filles, la culpa ( las mujeres pasan por la política y los hombres la hacen ) , les primeres lleis i els drets aconseguits - que no deixen de tenir una llosa cultural d’anys i anys (Montserrat Tura)....-
Va ser un plaer descobrir una mica més aquesta mestra que es qualifica per sobre de tot feminista i socialista : professora a la Universitat de Sevilla. Advocadessa. I que fou un dia regidora a l’Ajuntament de Sevilla, parlamentaria andalusa , parlamentària a Madrid on fou vicepresidenta del Congres.....
Una aportunitat per descobrir aquesta vida i sentir-nos-hi reconegudes.
Una aportunitat per descobrir aquesta vida i sentir-nos-hi reconegudes.
1 comentari:
Per què era especial la taula?
Publica un comentari a l'entrada