
Felicitats......i gràcies per la senzillesa de les paraules que escriu Margarit . Unes paraules que jo associo a la nit i al campanar de Vilanova . A la calma de la foscor . A la companyia dels seus poemes, de nit , amb la llum del campanar una mica lluny.
ESCAC
La memòria es va esfilagarsant
com les cordes trencades de les barques
que el temporal s'ha endut.
Compendre cansa. Però mai no tant
perquè pugui ser l'últim refugi.
Som el rei i la reina en un final
difícil a un tauler ja amb poques peces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada